La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 07 de març de 2007

Presentació de La Subitàcora 48

Presentació emesa el 07/03/2007, en "La Subitàcora Precolombina"


Hola hola, comença Carrusel Depor… ai no, no, què més voldria jo… Comença La Subitàcora!

Bé, aquest darrer carrusel vaig alucinar amb la victòria del Nàstic. Un miracle en plena catedral, es va muntar un bon Cristo! Menys sort en canvi va tenir el Barça. Tant en lliga contra el Sevilla com ahir a la Xampions contra el Liverpool… Això sí, a l’hoquei millor, eh! Quan es tracta de guanyar al Reus cap problema, no?

Parlant d’hoquei… el Bush no sembla que estigui ara mateix massa OK amb el judici que li estant fent al seu govern. Un altre judici més proper és el que li estan fent al De Juana Chaos, també conegut com “Té gana Chaos”. I què dir del procés sobre l’11M? A mi particularment em recorda a l’escena aquella de la pel-lícula “La vida de Brian” en que un jutge pregunta als acusats un per un “Libertat o crucificció?” i depenent de la resposta els indica “tot recte” o “segona porta a l’esquerra”. A Madrid el mateix: “Tu, innocent o culpable?” i tothom: “Yo inocente! Ni siquiera saber hablar tu idioma!”

Per això, l’única bona notícia d’aquesta setmana: la de l’eclipse de lluna. Bé, més que bona… neutral, diguem, perquè ja em direu què més dóna. Però sabeu una cosa? Sabeu una cosa? Que tot això a mi ja no m’importa però però però gens! Tot això ha quedat eclipsat, mai millor dit. Ara tinc el cap amb altres històries: vacunes, visats, rúpies, avions, cremes solars, maletes… perquè com cansinament he anat comentat aquestes darreres edicions, aquest mateix dilluns faré nit a Bombay ja. I no tornaré ja fins Setmana Santa (bé, Santa aquí, no allà). Per això l’edició d’avui es titularà La Subitàcora Precolombina, ja que és la darrera abans de partir cap a les Índies. Bé, jo no aniré amb cagalera, dic caravela, però… em confondré i pensaré que he arribat a la Índia quan en realitat l’avió s’hagi aturat només a fer escala? I batejaré com a “indis” als natius d’aquell indret? Aquest Colon…quines coses tenia, eh! Quin paio eh!

I per haver-me dedicat durant aquesta setmana més a preparacions i preparatius del viatge, prepareu-vos per a escoltar una edició una mica menys preparada, feta amb una mica… de pressa, ho reconec.

Bé, en realitat avui en dia tothom va amb pressa, amb pressa, amb pressa, vol fer tot, tot, tot, tot, tot… D’això ens vol parlar a continuació, el nostre “ciudadano infiltrado”, del puny i lletra, millor dit de la ploma i tinta, millor dit del teclat i tecles… de Sonia Compadre. Va, comença, comença, comença, comença!