La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 21 de febrer de 2007

Color de fons: vermell

Secció "Punts suspensius" emesa el 21/02/2007, en "La Subitàcora de l'art de Sant Martí"



Per cert, què dur que és ser un nen, quan ningú t’escolta, ni et té en consideració, ni et fa el mínim cas… Un nen entre adults se sent la persona més sola del món. Jo recordo que quan era petit vaig viatjar am els meus pares a Mallorca per mar… i al veixell em vaig avorrir tant que recordo que per passar el temps vaig arribar a comptar fins deu mil… Deu mil!!! Us feu una idea de quant és áixò? I clar, és en aquestes estones quan els nens es posen a fer-se més preguntes…

- ¿Lucky Luck té antidaltonisme?
- Els individus que caminant pel carrer no paren de resar… són beatons?
- Els robots aspiradors… a què aspiren? A sentir amor com els humans?
- Per què a la mort se li diu millor vida?
- ¿Los basureros son agentes de bolsa?
- Per què quan la gent parla de la música que està sonant en aquell moment… sempre assenyala cap amunt amb el dit?

Encara que per a algunes d’aquestes preguntes sí tinc resposta, per exemple:

- Per què es diuen “Els Simpsons”? Doncs perquè cinc són...

Bé, són pensaments d’un nen, què voleu?!!!