La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 21 de febrer de 2007

Color de fons: verd

Secció "Punts suspensius" emesa el 21/02/2007, en "La Subitàcora de l'art de Sant Martí"



Je je je... No hi ha res com deixar als teus amics amb un pam de nassos. Com per exemple simulant una dent trancada i sanguinolenta… amb un gra de granada. Boníssima idea extreta d’aquest carnaval. Si és que hi ha gent per tot… encara que l’horòscop s’empenyi en dir que només hi ha dotze possibles maneres de comportar-se.

No home no, cada persona és un món. No és el mateix un senyor gran que una senyora grana, no és el mateix un que roba de la baralla el cavall de copes, que un que sortint de copes provoca una baralla per robar cavall. No.

Hi ha persones que utilitzen la paraula convidar quan realment volen dir convocar. Hi ha gent que té son fins quan dorm. Hi ha dones que converteixen tots els tren on pujen en trens de la bruixa. Fins i tot hi ha gent que parla amb faltes d’ortografia. Hi ha gent per tot.

I jo penso que pertanyo més al grup dels estrellats que al grup dels estrella. Si no la gent em tindria una mica més de consideració. Per exemple:

- A la feina, li pregunto a un company: “Un café?” i em contesta “És la infusió de la llavor de la planta de mateix nom, que té propietats estimulants i prové de sudamèrica”. Vale, doncs moltes gràcies, ara que ja sé què és m’aniré a prendre un jo sol.

- O com l’altre dia, li pregunto a la meva xicota: “Escolta, si jo estigués gras i lleig, m’estimaries igual?” i em contesta “El mateix que ara exactament”

- I a la carnisseria. Entro i pregunto: “quin és l’últim?“ I em diuen... “el Nàstic”. Passa una estona i pregunten “Quin és l’últim”, contesto “Jo”, i diuen “D’acord, llavors jo penúltim”...

Crec que l’única persona més desgraciada que jo va ser el Pinochet… que va morir sense cumplir el seu somni: “dejar de ser un niño de madera”.