Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 21 de febrer de 2007
Secció "Punts suspensius" emesa el 21/02/2007, en "La Subitàcora de l'art de Sant Martí"

I no plou ja des de... bufff!!! Ploure ploure el que es diu... ploure... Jo què sé! Fa mesos... que no plou a bots i a barrals, a tort i a dret... Ara ho fa a tranques... i a barranques i els xaparrons més grans no arriben ni a xirimiris di mirdi.
Es nota que la gent ja té aquesta preocupació del canvi climàtic, encara que sigui de fons. A la gent li angoixa el tema. I de fet això és una sort, perquè al menys vol dir que no tenen problemes més greus. Si a aquestes persones els fessin fora de la feina, per posar un cas… ja veuríeu què poc es preocuparien pel calentament global.
En realitat la gent és feliç o infeliç independentment de la magnitud objectiva dels seus problemes… perquè tothom té preocupacions (sempre), i en consonància amb la seva forma de vida… A nosaltres ens pot afectar el calentament global... o l’estrés de l’oficina… tant com a un nen africà li afecta la gana o la por a les enfermetats… encara que sembli paradoxal o injust.
Així que la gent ja es comença a adonar que això del desgel dels pols no és que se’t desfaci en plena tarda d’estiu un callipo… No, la gent ja comença a reaccionar. Ja veu que a aquest pas ja no podrà esquiar, ni calçotejar, ni practicar hoquei sobre gel, ni escacs sobre gel... Que si la cosa segueix així l’únic indret del món on quedaran quatre estacions seran… les pizzeries.