La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 21 de febrer de 2007

Color de fons: blau

Secció "Punts suspensius" emesa el 21/02/2007, en "La Subitàcora de l'art de Sant Martí"



L’altre dia, el mateix, un nen intentava explicar als seus pares tot allò que veia per la finestra del tren… i els seus pares no li feien ni cas. No hi ha enteniment entre nens i la resta de món. El mateix que entre la mateixa RENFE i la resta de món. Els rodalies que jo agafo per anar a Barcelona estan sempre plens d’estrangers perduts que volen anar a l’aeroport… i han caigut al confús forat negre de la línia C2. És que hi ha una diferència molt sutil entre la línia de l’aeroport i la del Vendrell, així que sovint s’equivoquen i si no s’adonen aviat… els guiris arriben fins a Cunit per lo menys.

Aquest carnaval volia sortir amb una pancarta protesta que digués “Menys grans línies i més rodalies” o “Menys àrea verda i més zona verda”, o disfressar-me de canvi climàtic... però al final amb la mandra no em vaig disfressar de res, així que vaig sortir igual de ridícul que un dia normal. I quan una paia em preguntava, li contestava... “Jo és que sóc Brad Pitt, però m’he disfressat de paio normal”... i no colava.

Però la resta de gent... unes disfresses! Un potencial! De veritat… jo sempre he dit que la gent és millor molt millor als hobbies que a la feina. Menys quan una persona treballa amb el seu hobby… que llavors no és bona en res. Perquè quan una cosa es converteix en obligació… perd tota motivació.

Això sí, està clar que a tots els treballs sempre hi ha algun que és igualet als cantants d’Operación Triunfo: tot imatge. I en canvi hi ha d’altres que tenen complex de Zapatero: tothom els culpa de tot. Si és que la feina crema. Deu ser per això que la gent deixa la meva… o serà per mi? Sigui com sigui, tots els que marxen passen per la subitàcora a desfogar-se. Com el Beicon, el de la setmana passada! I mai millor dit, perquè a ell li encanta el foc (tant “foc” en català com “foc” en anglés). No sé si l’empresa l’ha cremat, el que potser fa és cremar ell l’empresa.