La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 14 de febrer de 2007

Presentació de La Subitàcora 45

Presentació emesa el 14/02/2007, en "La Subitàcora amb cansalada viada... i un parell d'ous"


- Has vist la paia aquella al semàfor, ara mentre veníem?
- Tenia un tipet… oi?
- Tu que ets més, de culets o de pitets?
- Per què s’ha d’escollir?

Ai, ai, ai… que estem en l’aire! Que estem en directe!

Eh, eh…… Hola, bon dia a tothom!!! Eh, eh... Comença La Subitàcora... abans del que pensàvem.

Bé, com és evident, avui vinc acompanyat un altre cop. Aquest programa ja sembla El Diario de Patrícia, portant friquis explicant la seva vida, i a més amb el lema « Jo treballava amb David Subíes i ara deixo la feina ». Sí, a la nostra empresa s’ha posat de moda passar per La Subitàcora a desfogar-se quan la gent signa el seu propi finiquito. No sé si és que ja és part del contracte o què…

El paio d’avui de fet és ja un inicat de la ràdio, però un professional de l’altre costat del cristall. I és que es tracta de l’excèntric extècnic de so que traballava a la ràdio d’un poble que no citaré però que comença com “Alcoba” i rima amb “Garrofer”. Bé, i em sembla que davant del micròfon el paio també se les entendrà bé, al menys la seva veu és molt radiofònica i el seu català no és en plan Montilla com el meu, sinò un català ben arrelat i de la terra. De fet un dia li vaig sentir piropejar una noia de la següent original manera:

“Si fossis una jabalina et regalaria un toll de fang per a que et revolquessis”

A més, ve de Valls, ciutat a que s’estima... molt, li agraden les arts marcials, els cotxes, i com ha quedat patent al començament… les dones. És com un “macho ibèrico”, però sense el de “ibèrico”… Per a que acabeu de fer-vos una imatge visual de l’individu… l’individu es fa dir “Beicon”. Fins i tot a la feina, sí. Així que sense més demora comencem aquesta subitàcora compartida, que anomenarem, pel fet de fer-la amb Beicon... “La Subitàcora amb cansalada viada... i un parell d’ous”. Endavant!