La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 31 de gener de 2007

La publicitat és el contrari a la privacitat

Secció "La reflexió" emesa el 31/01/2007, en "La Subitàcora marca registrada"


Publicitat… fenòmen estrany, curiós, omnipresent, essència de la societat d’avui en dia… i amb molt més passat del que pensem, i per suposat… amb molt de futur.

La publi, els anuncis, spots, advertisements, commercials… són usats contínuament per empreses, entitats i altres… per a donar-se a conèixer. No tant per convèncer que són els millors, sinò simplement… per a fer-se familiars, per a formar part del background de la gent. Perquè a la gent les coses desconegudes li fan por, desconfiança… i fins i tot mandra. Ja sabeu, “más vale malo conocido... que ciento volando”.

I encara que intentem reivindicar, dir que a nosaltres no ens afecta la publicitat… mentida!!! A tothom ens influeix! Parlen de la publicitat subliminal... Però tota la publicitat és subliminal! O al menys els seus efectes… Perquè són tan inconscients com inevitables, tan inevitables… com inconscients.

I als més febles d’esperit… els poden arribar a rentar el cervell d’una manera salvatge. Sobre tot aquesta publicitat fantàstica i fantasiosa, alucinant i al-lucinògena… que crea autèntics móns il-lusoris… per a il-lusos. I total per a vendre un trist desodorant, o un… llapis.

Perquè d’això va el tema. De vestir les coses tant que no se sàpiga què hi ha dins. De generar bombolles, com la immobiliària o la filatèlica, per a fer que la gent pagui pasta gansa per fum cobert d’aigua amb sabó.

La publicitat, o en el seu sentit més ampli… el marketing, és el motor que mou realment la indústria de la roba, els mòbils… És per això que s’inverteix més pasta en pagar a Ronaldo per un anunci de pilotes… que als nens per cosir-les. I això, pel meu gust… és massa gast.

Massa publicitat. Anem a veure les pelis més anunciades, comprem la música amb que la radiofòrmula ens hipnotitza… Fins i tot la política és gairebé tot marketing.

I al voltant d’això, marques registrades, anuncis personals, marques falses, publicitats desleials... la publicitat està a tot arreu. Tan moderna com l’SPAM electrònic, però tan antiga com el boca a boca tradicional.

Això sí, a partir d’ella ha nascut tot un art digne d’existir, i fins i tot una carrera universitària! I fins i tot fins i tot… expressions populars, com… “¿Qué dices? Que te fagorices...”

Bé… un altre tipus de manipulació no publicitària és la que fan els informatius amb les notícies… El hit de La Subitàcora és com un informatiu… però musical. A continuació, un resum de les notícies sobre terrorisme del darrer mes… ja que ahir va fer un mes des del 30 de decembre de 2006. A la veu, jo mateix a mode de Fito, i a la guitarra, bateria i baix, el nen de l’eixample a mode de los Fitipaldis… Tot això en uns instants… després de la publicitat!