La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 31 de gener de 2007

Dubtes existencials, 31 de gener de 2007

Secció "Dubtes existencials" emesa el 31/01/2007, en "La Subitàcora marca registrada"


Al ritme d’aquesta cançó, que va ser tot un emblema publicitari en aquest país… em pregunto: per què es posen tant de moda les cançons dels anuncis?! Acostumen a ser cançons de l’any de “ven que te peino”, però la gent se n’assabenta quant surt a la punyetera tele.

Una altra pregunta… Realment es cobra tanta pasta per posar anuncis?! Penseu que la publicitat per ella sola financia emissores, diaris gratuïts… És que es pot dir que gràcies a la publicitat existeixen els mitjans!!!

I després que una empresa pagui una fortuna per posar determinada publicitat en un canal de televisió, per exemple… es queden tot el dia i tota la nit veient aquell canal per a vigilar que li posin els anuncis…?!

Parlant d’anuncis de tele, fa temps una prestigiosa casa d’electrònica anunciava scanners d’hospital de darrera generació… Una cosa… Us enrecordeu? Però qui pensaven que compraria allò…? Suposo que d’aquesta manera es fa promoció d’una marca, d’un segell… i que el producte és el de menys… dic jo.

I finalment, tinc la teoria de que… a les marques blanques, és a dir, a les barates dels supermercats… no les deixen invertir en marketing, no?! És a dir, signen alguna clàusula que les prohibeix fer promoció dels seus productes, i fins i tot fer-los agradables a la vista?! És que… de veritat que hi ha alguns productes blancs… que tenen unes presentacions tan horribles… que penses que ho han hagut de fer aposta! Ai, no, que no es diu “aposta”, que es diu “apostit”…

A propòsit, ara que parlem de (i amb) paraules incorrectes... L’altre dia (això és “virídic”, ho prometo) una persona... anònima millor... em va parlar no en antigues pesetes ni en antics ECUs... sinò en presents UROs... I davant el meu humil intent de corregir-la, em va contestar: “No, no, es diu <> perquè prové d’Uropa!”... Doncs vinga, vale...!

D’això mateix ens parlarà Sonia Compadre al seu monòleg. I quan? Doncs per suposat, després de la publicitat…