La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 17 de gener de 2007

El que em treu de polleguera

Secció "La reflexió" emesa el 17/01/2007, en "La Subitàcora de les rebaixes"



I parlant de rebaixes… com definireu “rebaixes”? “Baixos preus”? “Temporada d’ofertes”? Aquest cap de setmana vaig anar-hi, i ara tinc una altra definició de “rebaixes”…: “Gent, llant, caos, cues, roba, tares, roba-toris...”. Aquest dissabte per la tarda era com si m’hagués estat tot l’estiu bronzejant-me… perque estava negre. Dels autèntics nervis, vaja. I en aquest estat no m’aguanto ni jo, però és que les cues i les aglomeracions són d’aquelles coses que a mi em treuen de polleguera… “De quici”, per si m’està escoltant el Montilla. Jo em considero un paio tranquilot, però hi ha algunes coses… grgrgrgr… Segur que vosaltres també teniu els vostres punts febles… oi? …que us treuen de polleguera. Penseu-hi… quins? Mireu, us explicaré els meus i a veure si coincidim en algun. Són coses en general negatives… però que a mi em senten especialment malament.

- Per exemple, la tele massa alta, sobre tot quan ningú l’està fent cas perquè s’està intentant mantenir una conversa…

- Que algú em faci abreujar o callar perquè m’estic allargant…això em cabreja molt. La majoria de casos tenen raó, però irracionalment això em posa frenètic, fins i tot quan s’ho fan a un altre

- Que la gent pretengui parlar de tot, saber de tot… Si us plau humiltat, senzillesa, no passa res per no saber una cosa, no cal trepitjar ni fer la traveta per tal de caminar com sigui! Quina obsesió per saber de tot, per tenir la raó, per ser el millor... brbrbrbr!!!

- El tabac. No puc amb el tabac. És superior a mi, un trauma, una obsessió. És irracional i torracollons per la meva part, però incontrolable. El tabac em dona ràbia… no puc amb ell. Especialment quan intento menjar o dormir. No puc.

- El soroll de la gent que fa soroll mentjant em treu bastant de polleguera també

- La incoherència, en general, que la gent es contradigui contínuament, opini segons allò que el convingui, que tingui dues maneres d’analitzar-ho tot, una per la gent i altra per ells mateixos… que vegin només la palla a l’ull alié.

- Aquest és molt típic també, però… la hipocresia, millor dit, la mentida. Que ningú digui que és racista, o que li agrada Gran Hermano, o que veu pornografia… Però si no passa res! Si tot això és humà! Fixeu-vos, les pitjors frases són les que van precedides per un “No, si jo no sóc racista, però…”

- Perdre informació… per exemple que s’espatlli el disc dur del meu ordinador. Això em torna boig. En contra de la majoria d’humanitat, a mi el que em sap greu és la pèrdua del temps que he invertit en tots aquells documents perduts… no els calès que pugui valdre el disc.

- Que la gent critiqui tot sense apreciar ni valorar les parts positives de res, o l’esforç que hi ha darrera d’alguna cosa. I que quedi clar que no és per les crítiques que obtinc per La Subitàcora, eh…!

- Que quan algú està discutint un tema i veu que no té raó… tregui altres temes que no tenen res a veure, de vegades fins i tot personals… per tal de proclamar-se, diguem… vencedors de la discursió. Però si s’està parlant d’una cosa concreta, no s’ha de barrejar amb altres!

- Que em facin llargues des de darrera per a que m’aparti mentre estic avançant un vehicle per l’esquerra, les crítiques sempre negatives de cinema, perdre coses (pel sol fet d’haver-les perdut), que es parli amb innecessaris anglicismes, oblidar coses (pel sol fet d’haver-les oblidat), que em diguin que sóc estrany, que la majoria de mitjans siguin tant descaradament parcials...

Totes aquestes coses em fan entrar en mode “Odio al mundo”, tal i com ho va descriure un cop un amic meu… i per això aquesta música de fons: heavy, dura i de metall… Música, per cert, de Liza, un grup de Cambrils format entre altres pel propi “niño de l’Eixample”. Una mica diferent, el que toca aquí al que toca als hits de La Subitàcora… no?

Bé, però tampoc vull que penseu que sóc un tio abominable amb tant mal caràcter… així que un altre dia explicaré el contrari: totes aquelles coses que a la gent li acostumen a molestar… i que en canvi per mi no representen el menor problema: com els dilluns pel matí… per exemple. És que… no us confongueu, si jo sóc un encant!!!