Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 10 de gener de 2007
Secció "L'anècdota" emesa el 10/01/2007, en "La Subitàcora dels 40 principals"

Us ha agradat la versió? Espero que no s’emprenyi ningú si li ha semblat una aberració... I, independentment del que és pròpiament la interpretació, què opineu de les lletres dels hits de la subitàcora? He de confesar que no es fa senzill quadrar cada cop les notícies de l’actualitat en una cançó. I a més, tot això en una setmana...
Bé, doncs si us semblen dolentes aquestes lletres, respondré amb la millor de les defenses, i no és la de Capello (je je je): sinò un bon atac. I és que hi ha altres artistes, diguem artistes de veritat... que, tot i tenint un any sencer per a fer la cançó de l’estiu, arriba l’estiu, i han fet coses com aquesta: Per exemple, atenció a la lletra de “El chiringuito”, de Georgie Dann, l’estiu del 85:
Yo tengo un chiringuito
a orilla de la playa
lo tengo muy bonito
y espero que tu vayas
...de moment no està malament...
Las chicas en verano
no guisan ni cocinan
se ponen como locas
si prueban mi sardina
...ja creix ja creix...
Está el menú del día
conejo a la francesa
pechuga a la española
y almejas a la inglesa
Si sube la marea
me va de maravilla
la gente se amontona
y yo les doy morcilla
El chiringuito
el chiringuito
el chiringuito
el chiringuito
Ai ai ai ai ai... Heu vist?!!! Les rimes són fàcils i de vegades inexistents, el contingut és masclista, classista, topista i sensacionalista. Bé, al menys no és racista, com “Mami qué será lo que quiere el negro”...
Però s’ha de reconèixer que aquestes tonteries donen ganes de ballar. Amb això, a esperar l’estiu, i… “clin clin caja”!!!