La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 03 de gener de 2007

Comiat de La Subitàcora 39

Comiat emés el 03/01/2007, en "La Yepingstàcora"



Josepe, give me fire!

La incògnita!

La setmana passada preguntàvem cada quants anys l’any comenci en dilluns. I bé, el primer que veiem és que els anys es composen d’exactament 52 setmanes i 1 dia. Això provoca que si un any comença en dilluns, el següent comença en dimarts, i el següent en dimecres, etc… Però clar, això no es compleix sempre perquè… exacte, perquè cada quatre anys hi ha un “bisiest” o de traspàs, que té un dia més. Això fa malbé la teoria inicial. Però és que a més… no sé si ho sabíeu… però no tots els anys múltiples de quatre són de traspàs. No, no, no…Si l’any és múltiple de 4, però també és múltiple de 100 i NO és múltiple de 400… llavors NO és de traspàs. Els casos més propers serien el 1900 i el 2100. Aquestes irregularitats serveixen per a corregir el fet que un any astronòmic dura realment 365.2425 dies astronòmics. Però clar, fan que el calendari sigui extremadament complicat de calcular, i que no es repeteixi cada fins quatrecents anys. Així que… cada quant l’1 de gener cau en dilluns? Doncs no hi ha una resposta senzilla, només es pot dir que això succeeix 56 cops cada cicle de 400 anys, i que el temps que passa entre dos anys d’aquest tipus… s’ha de calcular en cada cas, segons les regles dels anys de traspàs que he explicat abans.. Curiós, oi? I semblava fàcil! Doncs la incògnita per a la setmana vinent sí que és fàcil, sí, aquesta sí…: D’on ve la tradició de les campanades de cap d’any? I no em refereixo concretament a la capa del Ramontxu, no… sino al tema del raïm.

El consell!

El meu consell és que la gent simplement no digui coses quan vol dir les contràries.

- Que no digui "el treball és salut" si pensa que el treball se’l pot quedar el veí
- Que no digui “tinc enveja sana” si el que vol dir és “m’està corroint les dents”
- Que no digui “bon profit” quan el que vol dir és “tant de bo et doni un còlic nefrític"
- Que els homes no diguin “quina noia més simpàtica” si volen dir “és més lletja que un trujot”
- I que les dones no diguin “ets el meu millor amic” si el que volen dir realment és… “Tu i jo, nyaca-nyaca mai”…

La dedicatòria!

Bé, simplement… una salutació a l’humorista Pablo Motos. Res, només per a que no… ens denunciï per haver utilitzat la seva idea dels macguffins, i les seves músiques de Pascal Comelade pel fons… Més que res per això… Oi que no hi haurà cap problema, Pablo...? Bé, espero que no...

I en principi aquí pleguem, aquí acaba la subitàcora, vull dir la “yepingstàcora”… d’avui.

- Puc saludar?
- Ostres, què plomís. Vinga, pesat, saluda si vols!
- Hola!
- Ostres quin paio…! Bé, què hi farem… com el mateix Pablo Motos s’acomiadaria... “¡Que la sonrisa os acompañe siempre!”