Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Consultar estadístiques de visites Consultar estadístiques de reproduccions d'audio Editar aquest blog Escoltar Punt6Camp en directe La Ressaca (nour programa de ràdio) Afegir aquest contingut a l'escriptori personalitzat de Google

Dimecres, 27 de desembre de 2006

Comiat de La Subitàcora 38

Comiat emés el 27/12/2006, en "La Subitàcora del primer cumpleanys"



Gràcies Sonia Compadre pel monòleg anterior... I parlant una mica de tot... què tal el Nadal? Què tal us va a anar la loteria? Tan bé com a mi? Espero que no. Si recordeu, la incògnita de la setmana passada era... per què és especialment interessant el número 15640 en la loteria de Nadal. I la resposta és... que aquest número, sorprenentment... ha sigut premiat amb el gros de Nadal 2 cops a la història... al 1956 i al 1978. Us imagineu l’improbable que és que un número d’entre trenta mil sigui escollit dos cops en només dos cents sortejos...? Doncs aquí passa alguna cosa estranya perquè aquest any... ha tornat a passar. I és que el número del gros d’aquest any també va ser-ho el 1903. Això atufa una mica... perquè no pot ser...! Plou sobre mullat!

I avui la incògnita és: Us heu adonat que l’any 2007 comença en dilluns? Bé, doncs... cada quants anys passa això? Eh?!

Canviant de tema... què li passa a la gent al Nadal?! Què és això de que tothom s’acomiadi amb un “bones festes”?! Si el paio del peatge ni em mira la cara la resta de l’any, per què aquests dies s’acomiada somrient i desitjant-me un bon Nadal?! Però on es pensa que som, a la pel-lícula “Qué bello es vivir”?! Així que el meu consell d’aquesta setmana és simplement... ser coherent. No evitant les felicitacions nadalenques, no, si això està molt bé... sino mantenint aquesta amabilitat també la resta de l’any, que això ja costa més.

Finalment, aquesta edició se la dedico als nens, perquè són els que veritablement gaudeixen aquests dies de Nadal, lluny de tots els problemes que en realitat signifiquen pels que no ho som.

I ara m’acomiadaré fins dimecres que ve desitjant, com he comentat al començament... un feliç any nou de subitàcora. I ho faré com mana la meva tradició, menjant-me una oliva amb ós per cada una de les tretze campanades del meu rellotge de paret de casa... Primer sonen els quartos... ara!

(...) un, dos... vuit... i tretze!

...demaneu un desig i... bon any nou...!

Tap! Ching!!!

Comentaris

Comentar


Recordar datos

LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009