Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 27 de desembre de 2006
Comiat emés el 27/12/2006, en "La Subitàcora del primer cumpleanys"

Gràcies Sonia Compadre pel monòleg anterior... I parlant una mica de tot... què tal el Nadal? Què tal us va a anar la loteria? Tan bé com a mi? Espero que no. Si recordeu, la incògnita de la setmana passada era... per què és especialment interessant el número 15640 en la loteria de Nadal. I la resposta és... que aquest número, sorprenentment... ha sigut premiat amb el gros de Nadal 2 cops a la història... al 1956 i al 1978. Us imagineu l’improbable que és que un número d’entre trenta mil sigui escollit dos cops en només dos cents sortejos...? Doncs aquí passa alguna cosa estranya perquè aquest any... ha tornat a passar. I és que el número del gros d’aquest any també va ser-ho el 1903. Això atufa una mica... perquè no pot ser...! Plou sobre mullat!
I avui la incògnita és: Us heu adonat que l’any 2007 comença en dilluns? Bé, doncs... cada quants anys passa això? Eh?!
Canviant de tema... què li passa a la gent al Nadal?! Què és això de que tothom s’acomiadi amb un “bones festes”?! Si el paio del peatge ni em mira la cara la resta de l’any, per què aquests dies s’acomiada somrient i desitjant-me un bon Nadal?! Però on es pensa que som, a la pel-lícula “Qué bello es vivir”?! Així que el meu consell d’aquesta setmana és simplement... ser coherent. No evitant les felicitacions nadalenques, no, si això està molt bé... sino mantenint aquesta amabilitat també la resta de l’any, que això ja costa més.
Finalment, aquesta edició se la dedico als nens, perquè són els que veritablement gaudeixen aquests dies de Nadal, lluny de tots els problemes que en realitat signifiquen pels que no ho som.
I ara m’acomiadaré fins dimecres que ve desitjant, com he comentat al començament... un feliç any nou de subitàcora. I ho faré com mana la meva tradició, menjant-me una oliva amb ós per cada una de les tretze campanades del meu rellotge de paret de casa... Primer sonen els quartos... ara!
(...) un, dos... vuit... i tretze!
...demaneu un desig i... bon any nou...!
Tap! Ching!!!