La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 20 de desembre de 2006

Dubtes existencials, 20 de desembre de 2006

Secció "Dubtes existencials" emesa el 20/12/2006, en "La Subitàcora del 20 de desembre, Fum, Fum, Foc!"



Per a una secció com aquesta el Nadal... mola. Mola perquè dóna moltíssim joc; pràcticament qualsevol de les seves tradicions és criticable i destripable fins la pura i dura crueltat. I no cal anar gaire lluny, hi ha prou amb escoltar... la seva banda sonora. Les nadales populars tenen una col-lecció inigualable i incumbrable de missatges diguem... estranys... que potser cal parar-se un moment... a analitzar.

Comencem amb una fàcil: “Campana sobre campana y sobre campana una” (una què?!) “Asómate a la ventana y verás al niño en la cuna” (on era el pobre xiquet, al carrer???)

Continuem amb un altre clàssic: “Pero mira cómo beben los peces en el río por ver a Dios nacío”... (els peixos beuen? I després d’haver assistit a un part?) “Beben y beben y vuelven a beber...” (però es pot saber què beuen, aquests peixos...?)

Una altra molt bona: “Esta noche nace el niño entre la escarcha y el hielo, quién pudiera hijo mío vestirte de terciopelo” (primer, per què un nen està naixent entre gel i escartxa... ara li diuen així? I si així és... vosaltres no sé, però jo el cobriria amb un nòrdic, no amb terciopel) “Pastores venid, pastores llegad a adorar al niño que ha nacido ya” (que jo penso... com els pastors estiguin fent el mateix que els peixos em sembla que allà no es presentarà ni Deu, amb tots els respectes...)

I encara que quasi totes les nadales donen voltes als mateixos conceptes, que si Jesús, la verge, l’estable, els pastors i els reis mags... de sobte arriba alguna una mica més alternativa... i et confon:

“Ay, del Chiquirritín, Chiquirriquitín, queridito del alma, ay, del Chiquirritín, Chiquirriquitín, metidito entre pajas”, (aquesta ha de portar un missatge subliminal segur) o inclús... “Arre borriquito, arre burro arre, anda más deprisa que llegamos tarde. Arre borriquito vamos a Belén, que mañana es fiesta y al otro también”

Doncs mira, encara que només sigui per això, perquè al Nadal dónen vacances... tots a cantar nadales com a bons minyons. No tots són tan absurds, n’hi ha que tenen sentit, mireu: “25 de decembre, fum fum fum...”, ejem ejem ejem...

(...)

I a continuació, una nova edició de la secció de Sonia Compadre, ja sabeu, sobre els pensaments d’un ciudadanet mentre passeja... pels carrers d’aquest estrany món.