La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 20 de desembre de 2006

Aroma de Subitàcora

Secció "La reflexió" emesa el 20/12/2006, en "La Subitàcora del 20 de desembre, Fum, Fum, Foc!"



L’altre dia caminant pels carrers peatonals de Reus... vaig sentir que era Nadal. Però no pel fred, pels llums, per la música o per l’època de l’any... Hauria sentit el Nadal encara que hagués sigut cec, sord i mud. I és que... és difícil d’explicar, però... feia OLOR a Nadal. Aquell flaire a aire fred i sec, i alhora a calor artificial, com de caliu de xemeneia... i els abrics de la gent, els dolços dels aparadors, els aromes de les botigues... Vaja, que indiscutible, inconfundible, i invariablement... era Nadal.

Potser l’olfacte és el més prescindible dels cinc sentits, però no per això inútil. El que passa és que el seu ús és tan instintiu com inconscient, però molts cops ens serveix per a guiar-nos, per a advertir-nos, per a seduir-nos... i sense adonar-nos. Hi ha molta informació al món en forma d’olor, i en no som coneixedors...

El curiós és que no només aprenem a interpretar-los a mesura que creixem, sino que ja naixem amb certa reminiscència genètica, instintiva, que ens permet reaccionar als aromes des que som nadons. L’home primitiu depenia d’aquesta informació per a sobreviure, en canvi avui en dia està clar que són dades innecessàries, per això l’olfacte és un sentit molt antic maltractat per l’evolució...

Però si visquèssim sense la màgia de les olors ens estaríem perdent moooltes coses... Precissament pel seu caire instintiu, antic i primitiu... les olors, igualment que altres llenguatges i estímuls atàbics com la música... generen en les persones sensacions molt íntimes, intenses, emocionals... humanes. Les olors poden fer-te sentir content, o melancòlic, o incòmode... amb el sol penetrar pel teu nas. I les associacions amb les experiències viscudes són tan fortes que sentir de nou un determinat aroma... pot retornar-te a situacions o sentiments... de fa lustres.

Realment hi ha olors molt privades i personals (i no em refereixo als corporals)... Tantmateix hi ha un altre conjunt de perfums que tots coneixem i identifiquem, que pertanyen a un llenguatge comú, i malgrat difícilment es poden descriure amb paraules... només amb parlar d’ells ens ve a la pituitària el seu ensum...

Mireu, a continuació faré l’experiment radiofònic probablement més absurd de la història de la arràdio. Intenteu, tots al mateix temps, recrear els següents aromes típics...: L’aroma de la peixateria, la carnisseria, d’una papereria, o una farmàcia, dels hospitals, de les tendes d’informàtica, dels bancs, les sabateries, d’una tenda de mobles, de les benzineres, els gimnasos, un taller mecànic, els estancs...

I per cert, la ràdio per dins també té el seu propi flaire característic, com a una barreja entre tancat, papers i electrònica... Tristos són els llocs que no tenen cap olor representativa, com per exemple... les tendes de música... o les agències de viatges.

Olors, pudors, aromes, perfums, flaires, essències, ensums... Bé, si a algú li he despertat alguna mena de passió per les olors, que no ho crec però és possible, li recomano poderossament la peli “El perfum” que encara podeu trobar en cartellera. Un gran flim, no només per la seva durada), i amb una molt bona essència, mai millor dit.

Finalment, una salutació solidària per a Jaime l’anosmi, un amic de Reus que, pobre... pateix d’anòsmia crònica, és a dir, no pot sentir més olors que el del Reflex. Ell sí que es pregunta a totes hores...

“¿A qué huelen las cosas que no huelen?”