La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 29 de novembre de 2006

Presentació de La Subitàcora 35

Presentació emesa el 29/11/2006, en "La Subitàcora semimaratoniana"



Aaaah, aaaah... no puc més, no puc més... bon dia...! Què tal esteu?! Jo estic… bé, tot el bé que es pot estar... És que aquest diumenge pel matí “casi” em dóna un "jamacuco". Però no per ressaca com seria el cas d’una persona normal, no... Resulta que vaig tenir la feliç idea de llevar-me a les nou del matí... per ni més ni menys que recórrer corrent, que córrer recorrent els 21 kms coma 1 de la mitja marató de Tarragona... quan ni tans sols estava apuntat, que és el més greu! Qui em manava?!

Però allà estava jo, amb 1500 penjats més, passant fred a la Rambla Vella a les 10 del matí esperant a que sonés una pistola. I la resta al menys eren dignes, amb les seves imponents samarretes de clubs d'atletisme, calentant com professionals (i no malpenseu…)... Però en canvi jo… allà mort de fred en banyador. Conclusió: que tinc ànima d’atleta… perquè el que és cos…

I llavors van venir els 21 lents i agònics kms... Rambles, polígon, port, espigó, platja, estació!!! Mai hauria dit que Tarragona fos tan gran!!! Hi havia fins i tot gent animant al recorregut... bé, més que animant, donant envídia... i una mica de ràbia també. Tu allà suant per fora i morint per dins, i ells allà tan panxos esmorzant. A més com jo no portava dorsal... ni vaig avituallar. Ni una ampolleta d’aigua vaig avituallar.

Però com miraculosament tot arriba a la seva fi, kilòmetre 20, 21… i meta! Si per alguna casualitat algú de vosaltres estava a l’arribada aquest diumenge... jo era el que èpicament va entrar a meta vomitant. Sí, lamentablement sí. Perquè per a alegria de tots els corredors… la cursa acabava en la pujada més empinada de tot Tarragona, que jo conegui.

En resum, que en homenatge a aquesta petita però gran experiència, i en general a l’esport que tant necessito… l’edició d’avui es titula… “La Subitàcora semimaratoniana”. Però tranquils, que no s’allargarà més de l’habitual… Comencem!