La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 27 de setembre de 2006

Barcelona m'esborrona (i em fa patir)

Secció "La reflexió" emesa el 27/09/2006, en "Santa Subitàcora"



Com a veí (orgullós veí) de la vila de Cambrils de Mar, tota la vida he sortit a fer copes... doncs per Salou, Tarragona, Reus... inclús per Cambrils, per difícil que sembli... Perquè... dubte existencial : per què la gent no surt mai prop de casa? És com poc glamourós, si saps que estàs a cinc minuts de casa teva.

Bé, doncs he sortit fins i tot per Cambrils, per vergonya que em doni reconeixer-ho, però... sobretot sobretot per Salou. On millor m’ho he passat. Sempre.

I és més als darrers anys... quan, ocasionalment, he sortit algun cop per Barcelona, i… a veure, no tinc gran experiència per opinar, i els que la coneixeu bé segurament pensareu que és que he tingut mala sort, simplement, però... no m’ho he aconseguit passar bé cap nit per la ciutat condal.

No. A la mismíssima Barcelona no he gaudit mai de la mateixa manera que… a Salou, per exemple. No sé si estareu d’acord, no sé si tindreu la mateixa sensació, però a mi Barcelona per la nit... em fastidia una mica. Repeteixo que potser és cosa de mala sort i d’anar als llocs equivocats (com un dia que em van portar de festa... al Poble Espanyol!), però… no em convenç, no em convenç.

Per què? Perquè… no vull males cares dels segurates quan entro a un lloc. Tampoc vull que m’obliguin a treure’m la xaqueta i a pagar un guardarropia si no vull. A més… què és un guardarropia, quina paraula inventada és guardarropia?! Vull poder aparcar en menys de mitja hora o per menys de tres euros.

No vull haver d’anar a un o dos llocs com a molt durant la nit perquè un de l’altre estan separats un kilòmetre, i perquè val una pasta entrar a cadascun. Tampoc vull cues per entrar, ni 8€ per cubata. I m’agradaria poder entrar amb samarreta, o amb sabatilles, o amb la meva cara poc semblant a la de Tom Cruise. Sí, perquè els de la ràdio guapos guapos no som.... i què?!

No vull haver-li de posar cara al segurata de “si us plau puc entrar al seu local, si us plau si us plau” ni rebre la cara del segurata de “et deixo entrar al meu local perquè em dones pena, marrec”. TAMPOC vull ballar tota la nit formal i obedientment la música que em vulguin punxar. El que vull és fer una mica el tonto una estona si em ve de gust, i poder entrar en grup encara que el grup d’amics sigui nombrós.

Perquè hi ha normes, com aquesta, que ni tan sols les entenc, i això és el més frustrant. Segur que hi ha una raó per a tot, si no dic que no, però no entendre em mata. Com aquell dia que, en sortir d’un pub després de tancar-lo… el segurata de la porta em va “demanar” entre cometes… que marxés de la vorera. Que anés a la de davant, que allà no es podia estar. Però com com com com que no puc estar a la vorera?!!!

Bé, ho deixo perquè si no encara em faré mal.

Així que… amb guiris, amb música hortera, i amb garrafon... prefereixo el meu Salou... mil vegades abans que sortir per Barna, al meys per aquesta que jo conec.

De veritat... BARCELONA, jo… no sóc un tio agressiu, ni problemàtic, ni conflictiu… Només vull sortir una mica a passar l’estona i riure... com a tot arreu... Jo només... M’HO VULL PASSAR BÉ.

L’emapetrès

Encara que el millor que es pot escoltar sigui La Subitàcora, que ja ho sabem, que ja ho sabem… hi ha moltes altres coses dignes de ser escoltades, sí. Per això aquí, a la secció “l’emapetrès” aniré distribuint tots aquells audios que consideri simplement imprescindibles. Aquí, al nostre top manta radiofònic particular.

Així que... secció nova, que avui començaré ensenyant-vos una cosa molt gran, enorme... Però no us asusteu, es tracta simplement de la cançó talismà que va donar sort a la sel-lecció de basket fins a guanyar el mundial. Segurament ja l’heu sentida. Si no, pareu atenció a la lletra, perquè no té desperdici…