Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 20 de setembre de 2006
Presentació emesa el 20/09/2006, en "Subitàcora reloaded"

Bones… Qui sóc? Em reconeixeu?! Us donaré quatre opcions:
- Michael Jackson
- Federico Jiménez Losantos
- Maria Teresa Fernández de la Vega
- o David Subíes
No, no soc Michael Jackson! Sempre em confonen! Sóc David Subíes! No us enrecordeu de mi?! Torno. Ho sento. Torno a la ràdio. Pensàveu que no renovaria, eh! No negaré que tenia ofertes d’altres clubs, però m’he quedat perquè aquí sento els color, aquí süo la samarreta… i molt!
I torno ara perquè… bueno… és ara, al setembre, quan tornen totes les estrelles de la ràdio. Torna Luis, torna Carles, torna Marià… i també jo, per què no; després d’un estiu força renovador on no he deixat de formar-me, informar-me, reformar-me, transformar-me... moltíssim, moltíssim, moltíssim... ejem ejem... bé, més o menys.
I torno per a continuar amb allò que ja vam fer 27 cops la temporada passada. No penseu malament! Us enrecordeu? Vinga digueu-me que sí! La Subitàcora!
Al juliol vam tancar per vacances perquè necessitàvem un descans, millor dit, necessitàveu un descans… Però ja s’ha passat l’estiu i “vuelta al cole”. Boli nou, llibreta nova, i La Subitàcora torna amb nous aires... i més energia. Què és això de la depressió postvacacional?! El que hauríem de tenir és emoció prevacacional, home, que d’aquí a res és Nadal, i d’aquí a res estiu un altre cop! Fins llavors, tantes subitàcores com càpiga, i em deixin.
Així que bé, recapitulant… Vam desmuntar la paradeta al juliol, en ple Mundial, en plena onada de calor, Avui, ja ha començat la lliga, fa més fresc, però l’actualitat és més o menys la mateixa… Arribo a l’emisora i, encara que més morenets tots, es respira el mateix ambient… antiosasunista…
Però en canvi La Subitàcora arriba amb novetats. Sempre dins la mateixa línia editorial (si és que en tenia), però amb diferències. La primera, la sintonia. Ja no començarem mai més l’espai amb el clàssic i emblemàtic “tanananana” que ara sona... sino de la següent diferent manera. Marià, pinxa-la!
(…)
Ara sí, comença la nova i segona temporada de La Subitàcora, redisenyada, remasteritzada, reconceptualitzada… i torna en la seva edició número 28, edició que es titula… Subitàcora Reloaded… ¡uh ah!