La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 05 de juliol de 2006

Després de la primavera... arriba el festiu

Secció "La reflexió" emesa el 05/07/2006, en "La Subitàcora amb gel i llimona"



Què és el bo de l’estiu? Doncs el bo de l’estiu és que és estiu per tothom al mateix temps. És a dir, que l’estiu és estiu per rics i pobres, per homes i per dones, per petits… i grans. És bo i és gratis.

Però… què és el dolent de l’estiu? Doncs el mateix: el dolent de l’estiu és que és estiu per a tothom al mateix temps. És a dir, que l’estiu és estiu per futbolistes i periodistes, per botiguers i transportistes, per treballadors… i funcionaris (je je, què malament que ha sonat això)… A l’estiu tot s’atura.

Bé, si a l’estiu tu també estàs de vacances, perfectíssim, perfectèrrim! Però com siguis el pringat que continua de rutina a la feina... llavors no ets pringat, ets pringadíssim, pringadèrrim. I ja pots fer sudokus, ja, perquè és l’únic que pots fer. T’aburreixes com una població d’ostres, perquè la vida normal durant l’estiu... no és normal. Res funciona. Tot arreu sofreix un buit de poder, o com a molt està dominat per substituts. Tot va lent i malament.

La ràdio posa música, la tele fa el Gran Prix. Els equips de futbol només fitxen i els cinemes només estrenen pel-lícules d’animació i d’animals. Les empreses tanquen o funcionen amb becaris, i als ajuntaments i/o administracions… treballen segons allò que ells anomenen… horari d’estiu, que comença després de l’esmorzar i acaba… just abans del bermú (i des del maig fins l’octubre, per suposat, o fins el novembre si encara fa calor…)

Així que molt bé: juny, juliol i agost són bons mesos per l’amor, la frisor, l’ardor, la calor, la suor... però pels que estem currant… pels que estem currant només ens queda la Copa Intercontinental. Trist, però cert.

I és que reconec que no soc objectiu, en realitat parlo des de l’enveja més profunda… perquè els meus estius ja no són com aquells de quan estudiava... i em podia passar tres mesos damunt d’una bicicleta com els de la mítica sèrie de la cançó que ara sona...

Ara en canvi, quan treballo durant l’estiu, em sento el més desgraciat de tots l’univers, o al menys d’aquells planetes que estan passant pel seu estiu astronòmic. Perquè... per cert, us heu parat a pensar què passaria si la Terra fos com Saturn, per exemple? Amb una òrbita de tropillons de quilòmetres? El món romandria aturat, estancat, bloquejat durant un estiu de 84 mesos!!! No arribaríem a la tardor!