Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 05 de juliol de 2006
Comiat emés el 05/07/2006, en "La Subitàcora amb gel i llimona"

I bé, arriba l’hora d’acomiadar-se... no només de l’edició d’avui, sino de tota la temporada. Perquè com ja he explicat abans, aquesta és la vigèsimsetena i darrera subitàcora d’aquesta campanya. I vale, molt estiu, moltes vacances, molts etcèteres... però em donarà molta pena no ser amb vosaltres fins el setembre. Us trobaré molt a faltar, de debó. A més no sé què faré amb la meva imparable producció de friqueses i bajanades… No podré recopilar-les totes. Hauré de continuar fent una subitàcora setmanal encara que sigui a casa davant el mirall. O sortiré al balcó a explicar-la. O em compraré un megàfon si cal… però no em podré estar callat. Els que em coneixen ho saben, que no puc...
Però bé, no m’oblido del meu comiat habitual. Així que avui, per acabar així bé i tal...
- Em trec el barret davant tots vosaltres per tolerar-me i soportar-me durant tantes setmanes
- Dono la mà a Marià Arbonés, a Les Maquinàries i a Punt 6 Camp per acollir-me i donar-me aquesta oportunitat
- Estiro de les orelles a aquesta possible futura llei que prohibirà fumar a les platges, i això que em molesta molt
- I poso la mà al coll dels mitjans que m’han explicant tantes i tantes coses que no volia saber sobre les eleccions del Real Madrid (tantes coses i tan penoses)
I va, vinga, fem-ho ja perquè si no no ho farem mai. Adéu oients. Adeu Marià. Que tingueu un molt bon estiu, i que gaudiu molt de les vostres vacances. Jo les començo avui mateix. I a més de debó, perquè aquesta mateixa nit... estaré dormint a Venècia, i durant una setmana... rodolaré per la terra de la Toscana... A veure si li dóno sort a la sel-lecció italiana en el partit que li queda jugar... perquè el que és a l’espanyola… I a veure què tal menjo per allà, espero que no sigui una pasta!
Bé, marxo… que encara perdré l’avió. Fins el setembre vinent… i que el sol us acompanyi! Arrivederci oienti, ciao Roma! La vita e beeeella!