La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 05 de juliol de 2006

12 anys, 7 decepcions

Secció "L'estadística" emesa el 05/07/2006, en "La Subitàcora amb gel i llimona"



No volia tornar un altre cop al que ja s’ha dit i redit i repetit aquests darrers dies, però… ho he de fer: què dolents que som per l’amor de Déu! Un altre any igual! Sí, sí, la sel-lecció espanyola, més del mateix! No, espera, pitjor encara! Ni a quarts aquest cop! I de nou contra els veïns, que és el que més em repateja, però és que és el que hi ha, mai guanyarem a un país bo!

Fixeu-vos que aquest any… aquest any fins i tot tenia una entrada pel Mundial, una entrada que valia per a quarts només si la sel-lecció es classificava, però… ni això. Estava disposat fins i tot a anar i tornar a Frankfurt en cotxe en un cap de setmana. Però al final res. Mira, millor. Em va sortir més barat.

Que si aquest any es respira un altre aire, que si les sensacions són diferents, que si som els que millor joc estem fent, que si “A por ellos oé”, que si “Opá a por el mundial”… i a l’hora de la veritat, el dia clau, dos partits: “Brasil Ghana, y España pierde”. Aquesta és la diferència.

Mireu, des que jo segueixo el futbol, i no és molt, ja porto set decepcions. Set, que es diu aviat. Aquesta és l’estadística d’actuacions de la “fúria roja” des de fa 12 anys:

El 94, als Estats Units... golàs de Goiko a Alemanya… us enrecordeu? I després, cop de puny de Tassoti a Luis Enrique, Abelardo no arriba a una pilota... i Itàlia ens envia cap a casa.

Al 96, a l’Eurocopa d’Anglaterra, aquell any que els amfitrions ens van posar verds amb la seva premsa groga... doncs van aconseguir enfonsar-nos... i Anglaterra ens va guanyar a quarts.

Al Mundial de França del 98 ni tan sols vam aconseguir passar la lligueta malgrat guanyar a Bulgària 6 a 1… per culpa d’un 3-2 que ens va fer Nigèria. I a l’Eurocopa següent, als Països Baixos... la primera fase la vam passar èpicament amb aquell 4-3 a Ioguslàvia... (us enrecordeu?) però després Raúl va fallar aquell penalt i França ens va enviar cap a casa un altre cop.

A Corea 2002 vam ser els millors de la lligueta però un àrbitre ens va robar pressuntament aquells quarts contra Corea… i el 2004 vam tornar de Portugal sense ni tan sols classificar-nos pels play-offs. Un desastre.

I el 2006... bé, el 2006 tots ho sabem: hem tornat a ser els millors de la lligueta, això sí, però hem tornat a ser la decepció més gran a l’hora de la veritat. I és que en total hem guanyat els mateixos mundials que Malta, i tan sols una eurocopa més que Togo, i això que no la pot jugar.

Ai… periodistes esportius… els responsables de cadascun dels meus enganys… i els responsables de cadascun dels meus desenganys… Si és que de vegades s’estarien millors calladets! Com a la BBC anglesa, que van optar per retransmetre els partits sense comentaris, i ha sigut la millor idea que hagin tingut mai. Ni Salinas, ni Tikitaka, ni res… només el públic… i la pilota.

I ja finalment, com diu la darrera campanya de la DGT: Que condueixin els jugadores de la sel-lecció… perquè fa anys que no toquen una copa…