La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 21 de juny de 2006

El primer dia de la resta de la teva vida

Secció "La reflexió" emesa el 21/06/2006, en "La Subitàcora del 50% de participació"



Iñaki:

En certs moments de les nostres rutinàries vides sembla inevitable mirar enrere y fer revisió del passat. Són diverses les ocasions que trobem per això, però per alguna raó la majoria tenen unes dates concretes marcades en el calendari: quan acaba l’any, quan finalitza un curs, quan es cumpleixen anys…

Sembla que són moments programats per a revisar les nostres vides, per a repassar què hem fet de bo i de dolent… i el més trascendent i insoportable: què no hem fet.

De tots aquests moments, el més dur per a la majoria és el de cumplir anys, ja que és quan s’és més conscient del pas del temps. Si ja ens agraden aquestes “dates” i estem cada any amb la mateixa història… imagineu-vos quan cumplim els 18, o canviem la decena… aquí ja ens regalem, ja que no només es fa balanç d’un any… sinò de tota una etapa de la nostra existència.

- Quan fas 18, creus que l’adolescència ha finalitzat, que comencen les responsabilitats… ja ets major d’edat! Pots votar, pots conduir, i també… pots anar a pressó.

- Amb els 20 et planteges que la primera joventut ha passat, aquella tonta en que no has sabut què fer ni com dirigir la teva vida... que ara ve la segona, la de ser gran

- Amb els 30 t’oblides de joventut y comences a pensar en descendència, obligacions i altres responsabilitats de futur…

- Amb els 40 ja obres un pla de pensions…

Sorgeixen preguntes. Hem pres les decisions correctes que ens fan ser i estar en allò que som? Hem fet tot el que volíem? Hem provat tot allò prohibit que ens venia de gust? En resum… haurem aprofitat bé el moment o haurem deixat escapar aquella època de la nostra vida?

De vegades es fa dur mirar enrere, i adonar-se que la rutina diària de sobreviure… ens ha guanyat la partida i ens ha impedit viure.

Però una data concreta no hauria de ser la que marqués les nostres decisions. Afrontem els errors del passat, fem el que tenim pendent, oblidem el que ja no volem fer, tanquem etapes, sense tenir en compte quants anys han passat des que vam nàixer… y així lliurem-nos de possibles càrregues del passat, afrontem el futur…

Avui és un bon dia, sens dubte el millor. Aturem el rellotge, la rutina, i plantegem-nos què volem fer avui, no esperem a demà per a penedir-nos de no haver-ho fet. Per mi hi ha una cosa pitjor que penedir-se al dia següent de haver fet alguna cosa… i és penedir-se tota la vida de no haver-ho fet.

Que cada dia sigui aquell en que ens plantegem què fem amb les nostres vides... i què volem fer realment amb elles. Que la rutina no ens pugui. Vivim cada dia com pensem, per a no penedir-nos demà pensant com vivim. Que la por no ens impedeixi intentar-ho.

Que no esperem a res per a començar, perquè avui, sens dubte… és el primer dia de la resta de la nostra vida. I si nosaltres no fem realitat els nostres somnis… aquests ens amargaran recordant-nos que s’han quedat sense cumplir… el que ens quedi per viure.

Aquesta petita reflexió està dedicada a tots aquells que algun dia s’han parat a pensar sobre la seva existència, necessitant que les coses canviïn també. Avui és un gran dia, gaudiu-lo, i no deixeu que res ni ningú us detingui.

I especialment, m’agradaria dedicar-se-la a una persona que, aquesta setmana, cumpleix 30 anys; gràcies Camino per seguir aquí i per compartir els teus somnis amb mi.

La lluita diària continua.