La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 14 de juny de 2006

Què votaré al referèndum de l'estatut, i què votaràs tu

Secció "La reflexió" emesa el 14/06/2006, en "La Txikitàcora"



Tinc una petita inquietut sobre el tema del referèndum de l’estatut. Ho sento, ja sé que aquest tema tipa molt, així que seré breu.

Simplement, en general tinc la teoria que la democràcia és... vale, del milloret que hi ha, però... té el problema que la majoria de gent votem per sentiments, per una mena de convicció política que portem dins des de ni se sap quan i no ens la traiem ni encara que el nostre polític favorit vingui a la nostra casa i li prengui foc.

Així que quan es tracta de votar, d’opinar, de pensar... molts ens movem per una mena d’afiliació. Quina és la postura del meu partit? Ah, doncs aquesta és la meva! “Estic a favor de la llei d’administració cíclica automàtica jurídica dependent comunitària històrica perquè… perquè és el que diu el PSOE”. “Estic en contra de que es realitzin intervencions mèdiques de fetge els primers dissabtes de cada mes perquè és el que pensa el PP”. O perquè soc del Barça, o perquè estic suscrit al “Círculo de Lectores”. No, seriosament, moltes vegades la nostra simpatia per un partit polític és poc diferent a la nostra passió per un equip de futbol. De tal manera que qualsevol coseta que faci el rival ens semblarà falta, però si un dia es descobreix que els nostres han estat saquejant les arques de cadascun dels ajuntaments que existeixen… “Jo no he vist penalt. El davanter, que s’ha llençat…”

I la qüestió és que mai una campanya política m’havia semblat tan pobre i sentimental com la de l’estatut. Dic “sentimental” perquè la majoria de partits han basat els seus lemes en xantatges emocionals del tipus “si ens estimes vota això”. En general no s’han esforçat en justificar res, només en vendre-ho. Així que, com el text de l’estatut ha arribat als domicilis tan tard que no ha donat temps de llegir-lo, només ens queda guiar-nos pels imperatius i irreflexius eslògans que inunden la ciutat aquests dies:

- 1979 o futur? (CIU)
- Pensa en Catalunya, digues no (PP)
- Sóc ecologista, jo voto “sí” (ICV)
- Ara toca no. Catalunya mereix més (ERC)
- El PP usarà el teu no contra Catalunya (PSC)
- Va a ser que no
- No va a ser que sí…
- No perquè no, no i no…

Heu notat que en realitat tots diuen gairebé el mateix, ja sigui pel “sí” com pel “no”? Us ha quedat clar després d’aquestes frases de què va l’estatut? Creieu que els polítics se l’han llegit?

Així que senyors polítics, de res per la propaganda electoral gratuïta (encara que si voleu em podeu deixar la voluntat...); ja us dic des d’ara el que penso votar diumenge: Catalunya, twelve points, douze points…