La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 07 de juny de 2006

Aizoainen elizkizun bat

Secció "La instantània" emesa el 07/06/2006, en "La Subitàcora de la fúria grana"



Com ja he comentat abans, aquest cap de setmana he sigut fora. I sembla que això li ha donat sort al Nàstic, que just quant em vaig... va i puja. Al contrari que el Reus, al qual vaig anar a veure… i va baixar. Doncs sí, hauré de començar a pensar que porto gafe, mala sort, malastruc… perquè... on he estat aquest cap de setmana? A Pamplona, on ha aparegut el brot de legionellosis més gran dels brots de legionellosis de la història. Impressionant. Serà cosa del tema 6 del 6 del 6…? M’ho hauré de plantejar.

Doncs bé, i què em va portar aquest cap de setmana cap a terres legionellítiques? Doncs altra plaga primaveral: les comunions. I d’aquí és d’on vaig extreure la següent instantània:

Diumenge 4 de juny cap a l’una del migdia. Sóc a Aizoáin, a uns quatre kilòmetres de Pamplona cap al nord. Aizoáin (no “Aizoaín” com s’acostuma a pronunciar incorrectament aquest acabament de paraula) és el típic poble verd amb dos carrers, tres-cents dos habitants i una esglèsia. Encara que aquest disposa, per raons, causes i motius… d’un quarter militar i d’un polígon industrial per a ell sol. Increïble.

Jo sóc dins l’esglèsia, en un dels últims bancs de la família del segon primer-comulgat, Ibón. “Ibón” amb be és un nom basc de noi, per estrany que pugui semblar als que prèviament hem sentit parlar de noies com… “Ivonne Reyes”, per exemple. Avui se suposa que és un dels dies més feliços de la vida d’Ibón Subíes. Pels regals, dic. Jo particularment… li porto la pilota del mundial… I és que… què se li regala a un nen de nou anys?! Bé, un avenç de la hipoteca tampoc hauria estat malament, no...?

Es troba la meva família al complert. Tots espectaculars. Amb la millor roba i el millor somriure. Com jo visc lluny d’allà i només els veig en aquest tipus de reunions, sempre mel’s trobo així. De fet penso que són sempre així.

El poble serà quatre casetes, però l’esglèsia és impressionant. Aquest fet és molt típic a Navarra. En aquest cas el retaule té, entre d’altres, unes escultures d’unes dones tot nues que… que no aconsegueixo ubicar a cap passatge de la Bíblia. Força estrany i irreverent, però escolta, si hi són serà per alguna cosa.

Eh… eh… Durant aquesta Missa tinc el cap més a la lluna de València que l’habitual. I és que aquesta està sent quasi-íntegrament en euskera. Així que m’aixeco i em sento quan tothom ho fa, i moc els llavis quan la gent diu alguna cosa. Intento enterar-me llegint la guia de salms que m’han donat… però també està en basc. Això sí, intento aprendre alguna paraula traduïnt al català el text del “Aita Gurea”, és a dir, del “Pare Nostre”, i en trec la conclusió que, irònicament, “ofensa” en esukera es diu “zorrak”.

Per a acabar, entra un noi basc autèntic autèntic a ballar-nos un aurresku, que és un ball típic d’Euskalerria (també dites Vascongades per segons qui). I a ritme de la música que ara sona de fons, es marca uns vistosos passos de ball, i en un d’ells perd l’equilibri fins gairebé caure. La resta de la dansa la acaba amb un somriure a la boca que està a punt de convertir-se en riallada.

I finalment, “Bakean Joan Zaitezte”, i la gent surt escopetejada de l’esglèsia. Perquè es digui en l’idioma que es digui, “podeu anar en pau” significa “ja sou lliures, podeu sortir a fumar”.

Donem gràcies al Senyor…