Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 24 de maig de 2006
Secció "L'anècdota" emesa el 24/05/2006, en "La subitàcora of the wednesday morning"

Barcelonistes... felicitats per la remontada, felicitats per la Copa d’Europa... i gràcies, sobre tot gràcies, perquè vaig prometre que si perdíeu vindria a fer La Subitàcora amb unes orelles d’ase només, i no sé quina cara haurien posat aquí a l’estudi si em presento de bon matí tot nu... Bé, i a la resta de futboleros, enhorabona. I per què “enahorabona futboleros”? Pel mateix motiu que m’apiado de tots els que, per contra... odieu aquest esport. Potser esteu contents perquè penseu que ja està tot acabat. El Barça ja ha fet el doblet, l’Espanyol s’ha salvat, el Nàstic gairebé ha pujat, el Reus... amb una mica de sort s’ha salvat... Però pobres de vosaltres... ja heu begut oli... Arriba el Mundial!
Doncs sí, futboleros, estem d’enhorabona! En dues setmanetes, només dues... estarem ja sentint els gols de Brasil, de França… o de Trinidad i Tobago, en comptes dels del Celta o del Ràcing... I és que fa uns quants mesos que sentim parlar del Mundial, i en realitat no ens adonem que està... “a la volta del corner”! El divendres 9 de juny es jugarà ja el primer partit Alemanya – Costa Rica, i des de llavors... una mitjana de dos partits fins escollir el millor equip del món d’entre els 32 inicials… exactament un mes després. Per això, jo començaria a calentar des de ja, no sigui que comenci la competició i ens agafi en mala forma...
Així que... a veure, comencem a posar-nos al dia. Sabíeu que a l’Argentina un grup de melancòlics va iniciar una moció per a que Maradona jugués cinc minuts d’un partit d’aquest Mundial? Es van recollir un grapat de signatures, però no van servir per a res perquè al final ningú se’n va fer càrrec… com és lògic. I és que... Maradona no és un presentador de tv? No el veig jugant a futbol, jo... On sí que el veurem és al canal Cuatro comentant el Mundial... sí sí, com sona. I els partits… sembla que al final els podrem veure sense haver d’antenitzar-nos a La Sexta… Falta decidir en quin canal concretament i quins partits exactament, però no ens quedarem sense Mundial. Al menys sense el més important. I la resta… a Digital + i La Sexta, canal que tindrà com a himne “Opà, vamos a ganar el Mundial”... Jo no m’ho vull perdre.
I sabíeu que la mascota anfitriona està investigada per frau? Sabíeu que als col-legis argentins els nen veuran el Mundial? I que Rafa Nadal tindrà una columna per a opinar sobre els partits? A més, s’han comercialitzat centenars de gàdgets relacionats amb la copa del món… i Argentina s’ha proclamat nova sede pel pròxim Mundial de futbol homosexual. Mare meva…
I és que, la competició ni tan sols ha començat… i l’anecdotari ja és kilomètric, i la passió ja és desbordant. Arriba a tant la cosa que a Alemanya alguns bars i establiments s’han desmarcat i han ficat enganxines a les entrades amb el missatge “No futbol” per a indicar que en aquell local... no es retransmetrà cap partit. El que ja no sabem és si deixaran parlar de futbol... o fins i tot pensar-hi.
I... vosaltres, qui dirieu que guanyarà? Brasil? Argentina? Ghana?! Es continuarà complint aquella tradició per la qual gairebé sempre guanya un país del continent anfitrió? I què em dieu de la sel-leció espanyola? Guanyaran? Je je je… No m’explico com pot ser que sempre, sempre, sempre... acabi passant el mateix; que quan queda poc per a qualsevol competició, la premsa comenci a sospitar que la sel-lecció, ostres... la sel-lecció pot fer un paper molt important! Per què aquesta mania de creure’ns bons?! Si mai hem fet res! Però si a més ens vam classificar pel més absolut rebot! No, però seriosament... jo crec que aquest any la sel-lecció pot sorprendre’ns... Je je je je....
Bé, al menys espero que arribin on sempre, als seus clàssics quarts de final, ja que tinc una entrada per anar a Alemanya a veure aquest partit. O al menys, que quedin millor que a Eurovisió. Això no serà molt difícil.
Però escolta tu, que cadascú vagi amb la sel-lecció que vulgui. L’únic que espero és veure un bon futebol. I moltíssima emoció. Recordeu, dues setmanes únicament... per a que estiguem un altre cop... vivint coses com aquesta: