La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 24 de maig de 2006

Benvolgut President de la Generalitat...

Secció "La reflexió" emesa el 24/05/2006, en "La subitàcora of the wednesday morning"



El passat dijous 11 de maig, quan vaig obrir la bústia de casa amb l’única esperança de trobar el recordatori d’algun consum (llum, telèfon, aigua, ¿?…), alguna promoció de l’ajuntament pel jovent (que mai et mires però t’agrada rebre perquè et fa jove) o propaganda d’algun serraller d’urgències… em vaig portar una sorpresa molt especial. Tenia una carta personal del Senyor Pasqual Maragall Primer dels catalans! No una carta d’amor … però amb molt de carinyo… això sí. Cito:

Benvolgut conciutadà,

Ha arribat l’hora de la veritat per a l’Estatut de Catalunya. Després de dos anys de treball intens i de superar els tràmits parlamentaris, el proper mes de juny, els ciutadans de Catalunya tindrem l’oportunitat de decidir sobre l’Estatut en referèndum. No ha estat gens fàcil, però ara és el moment de demostrar que ha valgut la pena l’esforç que s’ha fet.

Els estatuts de 1932 i 1979... bla bla bla... [van significar l’inici de períodes creatius al nostre país. Amb l’estatut de 2006 també serà així. Més i tot. I suposarà el més gran reconeixement de la nostra personalitat i la nostra identitat, des de fa segles.]

El nou Estatut proclama i garanteix... bla bla bla... [els drets i els deures de la ciutadania catalana; assegura més àmplies competències per a la Generalitat i estableix les bases perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer i progressar. És un Estatut per al futur. D’ara endavant serà una eina essencial per al nostre autogovern. D’aquí a pocs dies rebreu el text complet a casa vostra.]

L’estatut ha arribat fins aquí gràcies al treball… bla bla bla… [de moltes institucions i forces polítiques, a les quals vull agrair l’esforç. I també gràcies a l’exigència de la societat catalana. És un èxit col-lectiu.]

Ara és hora que exerciu el vostre dret de conèixer i valorar el nou Estatut. Ara és l’hora que prengueu la paraula.

Us demano que el proper 18 de juny aneu a votar al referèndum per l’Estatut.

Ben cordialment,

Pasqual Maragall

Barcelona, 12 de maig de 2006

Molt bé. Ara, per favor, deixeu-me aprofitar l’abast d’aquestes ones per a contestar aquesta carta, que d’altra manera no podria fer.

Benvolgut conciutadà,

Com a modest conciutadà de Catalunya, m’ha fet molta il-lusió rebre una carta del meu President.... sobre tot per la pressa que s’ha donat en fer-me-la arribar, o al menys això deia la data de la seva signatura. Vosté la va escriure divendres i jo la vaig rebre… dijous?! Com pot ser això?! Déu n’hi do quina velocitat els correus d’aquesta terra, com es nota que pertanyen a l’administració pública… Potser és que vau ser molt generosos amb els segells. No serà que en teníeu molts i us els havíeu de treure… no?

Diu vosté que ha arribat l’hora de la veritat per a l’Estatut de Catalunya. Doncs donem gràcies al Senyor. Per fi! Com votar que no, ara que ja hem arribat fins aquí?! No sigui que haguem de començar de zero un altre cop… A més diu textualment que es tracta d’un estatut pel futur. Ah, doncs molt encertat… escolti, perquè si després de tant soroll va i haguessin escrit un estatut pel passat… Ah clar, com les seves cartes, no?

Perquè… a veure… jo no sé gaire de política, jo no sé si la data futurista de la signatura es tracta d’un error o d’una estratègia per a ubicar el correu dins cert període electoral, però… ja que s’han donat tanta manya en enviar-la… podrien haver corregut el mateix per enviar-nos el text de l’estatut en qüestió. Què fem, agafem el d’Andalusia i el traduïm?! Perquè sense el text… a favor o en contra de què voto, Senyor Maragall? Segons la meva mera convicció política? Segons l’enginy dels millors eslògans electorals? O segons el que em suggereix la seva carta…?

I ja per acabar… deixi’m fer-li un petit prec. Ja que literalment diu que l’estatut es tracta d’un èxit col-lectiu i tal… si al final es tira cap endavant, recordi-ho, a veure si de veritat significa algun canvi pels ciutadans, i no es queda en definicions i nomenclatura… Que la gent el que volem són coses, les paraules importen però menys.

Així que una salutació molt afectuosa, de veritat que m’ha fet molta il-lusió rebre la seva carta… sobre tot perquè preguntant preguntant… no he trobat gaire gent que l’hagi rebut. De veritat! No sé quin haurà sigut el criteri, però em sento molt especial…

Ben cordialment,

Un votant

Reus, 24 de maig de 3012

PD: Extatut sí, extatut no… Extatut me gusta me lo como yo…