La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 17 de maig de 2006

Web logs i altres derivats de La Subitàcora

Subsecció "La web" emesa el 17/05/06 a "La subitàcora de la estampita filatèl-lica"



Dimecres passat el senyor Marià Arbonés, il-lustre, insígnie i celebèrrim presentador d’aquest programa... (hola Marià, què tal?) va estar xerrant amb el responsable de sistemes informàtics de l’ajuntament de Reus... sobre el fenòmen “blog” o “quadern de bitàcora”... Ja sabeu, aquests llocs d’Internet on una sola persona deixa allà les seves notícies, comentaris, reflexions, inquietuds... i la resta del món pot llegir-les, comentar-les... i per què no, copiar-les.

I aquest concepte tan simple, que no ximple, s’està convertint (des de fa molts anys però sobre tot últimament) en un molt important fenòmen de comunicació. I és que... oi que últimament no pareu de sentir-ne parlar? Jo he vist molts blogs i de molts tipus, des de la meva experiència com a navegant (navegant per Internet, s’enten, tant de bo tingués un “iate”, “ja te dic…). I què he vist?

En primer lloc, molts blogs que practiquen el periodisme amb més o menys dignitat. Els seus autors escullen una temàtica més o menys concreta i exposen al blog totes les notícies relacionades que van trobant. Com el col-lectiu de bloggers encara no és representatiu de tota la societat, sinò que es composa sobre tot de friquis amb ulleres, és a dir gent jove acostumada a les noves tecnologies... el resultat és que dins els blogs pseudo-periodístics... predomina la temàtica tecnològica i informàtica. Ah, i lectors de blogs... no convé prendre-se’ls com una font de referència rigurosa ni d’informació fiable... En primer lloc, no és el seu objectiu, i a més a més... penseu que el que s’escriu a Internet és totalment lliure, així que ningú t’assegura la seva veracitat.

Per un altre cantó he vist molts blogs que es dediquen majoritàriament a fer... opinió. Opinió lliure. En canvi, hi ha hagut ja molts casos on no s’ha respectat aquesta llibertat, on diversos bloggers han sigut acomiadats de les seves respectives empreses... per les idees expressades als seus articles. Lamentable.

Un altre conjunt de quaderns de bitàcora es poden considerar artístics, pel seu caire literari. I finalment, molts blogs es dediquen únicament a l’entreteniment, amb continguts més o menys frívols, sobre l’actualitat o no, amb millor o pitjor sentit de l’humor... o inclús amb fòrmules alternatives del més original. I per suposat, hi ha altres blogs que es dediquen a fer una mica de tot, que es poden considerar tant informatius, com d’opinió, com literaris, com d’entreteniment...

I de la mateixa manera que hi ha programes de tele que es limiten a mostrar un zapping d’altres programes de televisió, hi ha moltíssims blogs que cauen en aquesta mateixa dinàmica i es limiten a parlar d’altres coses que els ha cridat l’atenció dins la web. Entretingut però poc meritori, poc creatiu pel meu gust.

Una altra consideració que m’agradaria fer és que els blogs s’assemblen però no són exactament el mateix que els fòrums de tota la vida. Aquests han sigut sempre llocs públics orientats a una expressió més plural, i en canvi els blogs tenen un to més personal, més en primera persona. Aquí... no parla tothom amb tothom, sinò que és una persona qui li parla al món, i ja el món si vol... contesta.

És per això que a mi em sembla tan interessant el fenòmen dels blogs. Són una finestra per la qual, gràcies a la globalització que ofereix la xarxa, una persona pot explicar-li allò que ell vulgui a tothom qui li importi. On inclús d’una manera popular, fins i tot intrusista si em permeteu l’expressió, hom pot exercir la seva pròpia modesta tasca periodística, artística, humorística, etcètera... I us sorprendrieu de les coses tan bones que podeu trobar si busqueu bé... i gratis, per suposat. Perquè això és el que té Internet, un gran esperit de cooperació i d’amor a l’art.

Però les mateixes popularització i llibertat que fan d’Internet un mitjà tan modern, col-lectiu i interessant... són també les que afegeixen molts riscos en quant als tipus de missatges i a la qualitat dels continguts. Hi ha molt de bo, sí, però moltíssim de mediocre. Blogs que no aporten res, que fins i tot ni cuiden la seva ortografia... Com les webs personals que es van posar de moda fa un temps… Al final totes queien a la mediocritat, al desús… a l’oblit. L’existència d’aquests blogs significa una oportunitat justa d’expressió pels seus autors, però suposa un desavantatge pel lector amb exigències. I molts cops trobar allò que valgui la pena és difícil donat el volum que es genera. Paradòxicament podríem estar parlant del primer mitjà on s’emet més del que es rep, en aquest cas, que s’escriu més del que es llegeix en aquest cas...

I és que últimament no se’n deixa de parlar. Hi ha premis pels millors blogs, blogs de gent famosa (com Buenafuente, o Puntset), agrupacions de blogs en català, ránkings de blogs, blogs que parlen d’altres blogs, fins i tot un blog pels afectats per la filatèlia, i el blog amb què el pentaplèxic Jorge León va demanar ajut per morir... (per cert, si voleu podeu entrar en qualsevol d’aquests llocs des de la web de La Subitàcora)

Així que animeu-vos vosaltres també! És molt fàcil fer-se un quadern de bitàcora, això és part del secret del seu èxit. Si us decidiu, podeu fer-vos un blog personal en mitja horeta, tot i entrant en blogger.com (líder de blogs en anglés), bitacoras.com (líder de blogs en castellà) o bitacoles.net (líder de blogs en català)... I un cop inaugurat i posat un títol... expliqueu el que us doni la gana sobre el que us doni la gana... igualet que La Subitàcora, el primer blog que a més de llegir-se a Internet... s’escolta per la ràdio. Això sí, una cosa molt important és fer-se promoció, i un mètode molt típic és fer-ne referència des d’altres blogs. Així que si voleu, poseu-vos en contacte amb el blog de La Subitàcora i us farà promoció gratis! Recordeu: subitacora.tk. Us espero!