Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 10 de maig de 2006
Subsecció "Els consells no publicitaris" emesa el 10/05/06 a "La subitàcora del títol"

Permitiu-me ara que modestament us doni algunes idees, uns quants consells, per a que visqueu el dia a dia... minut a minut. Per a que no desaprofiteu ni un segon en aburrir-vos.
Per exemple, per la nit somnieu? Segur que sí, una altra cosa és que no us enrecordeu. Això és molt típic. Tothom té somnis per la nit, però el més comú és oblidar-los just despertar-se. Voleu recordar els somnis que teniu, i en conseqüència tenir la sensació de que somnieu més? Doncs és molt fàcil. El problema dels somnis és que molts cops els recordem només uns segons després de llevar-nos. Però... si just quan us lleveu, anoteu una o dues paraules que descriguin superficialment el que heu somniat, hores i inclús dies després podreu recuperar el record sencer del somni amb només rellegir-les... Per suposat, hi ha dies que el somni no es recorda ni tan sols durant els primers segons de matí... però amb aquesta pràctica, aquests dies cada cop són menys... per experiència personal.
Ara un consell pràctic de veritat. Teniu la sospita, sensació, temor... que algú estigui traient diners de la vostra tarjeta de crèdit? Aquest perill pot sorgir si la vostra tarja acostuma a passar per altres mans, si heu donat el vostre número per Internet, si us l’han robada... Doncs bé, aquest consell no us evitarà ni molt menys que us treguin la pasta, però al menys sereu capaços d’identificar a l’extracte bancari quins són els moviments irregulars, els que no heu fet vosaltres... A veure, la idea que ofereixo és molt simple, però funciona (i també ho dic per experiència): sempre que aneu a treure diners a un caixer, feu una extracció d’una quantitat atípica, i sempre la mateixa. D’aquesta manera, us serà molt fàcil identificar posteriorment les vostres intervencions i les d’una persona aliena. I és que ja sabeu... la solució més fàcil és sempre la millor… o al revés.
I finalment... està a punt de nàixer un nadó al vostre voltant? Voleu fer-li un regal i quedar bé, però bé... de veritat? Fugint del tòpic i sense deixar-se un ronyonet, que la pela és la pela... Doncs li podeu regalar... una mostra del món en el moment del seu naixement. Què vull dir amb això? Aconseguiu les portades de tres o quatre periòdics d’aquell dia, graveu d’alguna tele o ràdio just en el moment de donar a llum la mare, guardeu una foto aèrea del lloc i moment en què va nèixer (això es pot treure fàcilment d’Internet), guardeu la llista d’èxits musicals, la cartellera de cinema, la classificació de primera divissió, la programació de televisió, i qualsevol altre record emotiu que s’us acudeixi... i feu un quadern o un mural amb tot això. Són coses sense absolutament cap valor en el moment de ser recopilades... però que es revaloritzaran amb els anys. Potser cal desplegar una important logística per recopilar tantes coses, però... significaran el millor regal per aquella personeta… això sí, d’aquí uns quants anys! I és que la melancolia no és trista, el trist és no recordar.
Espero que us facin profit les meves humils idees... Això sí, a mi em serveixen... Estic tan segur d’elles que... us ofereixo garantia... de per vida!