La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 03 de maig de 2006

Media Center

Subsecció "El gàdget" emesa el 03/05/06 a "La subitàcora de la fira de maig"



Digue’m quin canal de televisió mires, i et diré com ets… Digue’m quantes hores passes mirant-la i et diré l’aburrit que estàs. Digue’m qui té el comandament a distància a casa teva i et diré qui porta els pantalons i qui els calsonassos… Bé, tots aquests són falsos mites, però hi ha un de cert: digue’m quin televisor tenies quan eres petit… i et diré la teva edat.

I és que al començament hi havia teles (en blanc i negre) només a les cases més privilegiades, unes caixes gegants amb antena pròpia que a més s’havien de sintonitzar amb una roda com si fossin una ràdio. Aleshores sí que eren caixes tontes. I lletges. En realitat no calia molt més perquè només hi havia un canal. Però de seguida van sortir teles amb botons per a més d’una freqüència, es van anar fent petites, van incorporar el color, van fer desaparèixer l’antena individual, van anant aplanant la pantalla, millorant la imatge… i sobre tot, es van anar multiplicant perillosament fins a infestar totes les cases del país en forma de teles de saló, de teles de cuina i de teles de llit (les qual, per cert, està demostrat que causen inactivitat sexual). A les cases, les sales d’estar ja es començaven a decorar al voltant d’un aparell televisor.

A més, relacionats amb ell van sortir els vídeos (els Beta primer i els bons després), els comandaments a distància (generant el fenòmen “zapping”), i més recentment els decodificadors, els reproductors de DVD de sobretaula i els sistemes de so Dolby Sorround. Per la seva banda, la pròpia televisió ha anat incorporant més millores cada cop… fins la penúltima sensació, les pantalles planes.

D’acord. Hem fet un repàs pel passat de l’aparell receptor de televisió, un repàs ràpid fins el mateix present. Però… què me’n dieu del futur? Jo crec que estem en una situació força adient com per a donar una mica de llum a tot el que s’acosta. Perquè és molt i molt bo. I sobre tot perquè, a l’època del gadget… res és fácil. De sobte a tot li instal-len un microprocesador i deixa de ser l’aparell més o menys entenedor que era abans… per a convertir-se en una màquina programable, configurable, customitzable i compatible. L’objectiu, posar-s’ho cada cop més difícil a ma mare… i ja no et dic res a la meva àvia…

Bé, llavors... quin és el futur de l’aparell de televisió i el seu entorn? Doncs ara mateix estem davant un concepte que està implantant-se cada cop més i s’anomena... media center. Qui no hagi sentit mai aquesta expressió, que l’anoti mentalment, perquè és probable que aviat es trobi en la tessitura d’haver d’escollir un tipus o un altre a la seva tenda d’electrònica preferida.

Un media center vindria a ser l’aparell o el conjunt d’aparells que, tots junts, ofereixen a l’usuari totes les opcions multimèdia actuals. M’estic referint a la televisió analògica i digital, a la reproducció de DVD’s i DIVX’s, als diferents formats musicals, a la possibilitat d’enregistrament en suports informàtics... Perquè el món del televisor ja no és el que era.

En primer lloc, com sabeu poc a poc la televisió ens deixarà d’arribar de forma analògica com ho feia fins ara. Això voldrà dir que tots acabarem necessitant l’anomenat TDT, que serveix per a rebre i interpretar el senyal digital.

En segon lloc, els suports d’enregistrament han progressat sensiblement d’un temps fins ara. L’VHS de tota la vida ha entrat en un progressiu desús i tothom hi treballa ara amb DVD’s o discs durs. Per això, han sortit aparells amb la funcionalitat dels antics vídeos però que reprodueixen i registren en els esmentats suports.

I a més, els ordinadors en general i Internet en particular han popularitzat en els útims temps formats comprimits de sons i imatges, així com l’mp3 o el DIVX... Per suposat, també existeixen aparells per reproduir aquesta informació.

D’acord. Ja ens fem una idea de tot el que necessitem i la por que dóna. Ara... com aconseguir llavors un media center a casa que ens resolgui tants maldecaps? A molt grans trets, tenim tres opcions:

La primera consisteix en comprar-se un aparell per l’efecte, que ens resolgui els problema sencer. Als comerços es coneixen com PC media centers, i el seu preu ronda els mil euros. Amb aquests aparells podrem tenir tots els avantatges dels que hem parlat, i sense una gran complexitat a la instal-lació. En realitat són ordinadors, però prou preparats per a que no t’hagis de preocupar de res. Són els nous electrodomèstics per a la sala d’estar... (exemple d'aparell media center)

La segona opció és tenir diferents aparells més simples que ens cobreixin les diferentes necessitats. El preu d’aquesta opció és més baix i depèn de quants aparells vulguem i la qualitat dels mateixos. Per separat necessitariem un reproductor de DVD, un vídeo enregistrador en suports informàtics, un reproductor de formats mp3 i DIVX, i finalment un TDT. Com veieu, la complexitat creix una mica en aquest cas.

I finalment, la tercera opció és configurar el teu propi ordinador a mida per tal d’obtenir totes les prestacions d’un media center. Per a això, cal instal-lar les tarjetes, cablejat i components pertinents... i un de tants SWs que actualment existeixen per l’efecte, com per exemple el Microsoft Media Center sense anar més lluny. Aquesta seria l’opció més barata, però més orientada a experts… (Microsoft Media Center)

Ostres, potser m’he allargat una mica amb aquest tema... però és que em semblava realment adient impulsar aquesta tendència que pren cada cop més forma. No només perquè ens hi haurem d’adaptar un moment o un altre, sinò perquè ofereix avantatges pel món audiovisual i televisiu realment interessants.

Si ha quedat l’explicació una mica espesa, o voleu saber més sobre tot això, a la web de La Subitàcora subitacora.tk podreu trobar tant aquest text com enllaços a webs amb més informació. Recordeu: subitacora.tk

I per acabar, un dubte... Sense media centers del futur ni res semblant... ara per ara a la vostra llar... quants comandaments a distància teniu?! Doncs imagineu d’aquí dos anys…