La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 03 de maig de 2006

Estar una mica informat no costa res... (literalment)

Subsecció "L'anècdota" emesa el 03/05/06 a "La subitàcora de la fira de maig"



Des de fa ja uns mesos, els trens i els metros de Barcelona viatgen una mica més plens. Ara tothom porta un periòdic a la mà, tothom! Periòdic que acostuma a quedar-se als propis vagons, per a passar a mans dels següents viatgers... i acabar finalment a les papereres (que, espero, siguin de reciclatge). I per què de sobte tothom llegeix diaris al transport públic? Potser ha pujat l'interés per la informació i la lectura? Ja…! Clar que no! Quin és el secret per a que un producte el consumeixi més gent? Doncs no vendre'l, regalar-lo! Parlem llavors de la premsa gratuïta. A la gent el que li va són les coses gratis! Pots regalar qualsevol cosa... jo què sé... sorra! Tindrà un èxit! Escolta, clar, és que és gratis!

Som en un moment de la història delicat al que a informació es refereix. Per alguna raó li anomenaran l'era de la informació. S'estan produïnt canvis mediàtics, noves formes de fer periodisme... Els principals mitjans clàssics, com són la ràdio, la premsa escrita convencional i la televisió s'estan trobant amb competències noves i cada cop més importants. Per un cantó, el progrés tecnològic ha fet possible conceptes informatius com els periòdics digitals. Per altre cantó, els canvis socials han propiciat iniciatives com la premsa gratuïta. La informació sofreix per un costat una gran globalització, però per altre una notòria devaluació del seu cost. I és que la informació no només és negoci... sino poder!

Sigui com sigui, ara les grans ciutats espanyoles es troben des de primera hora de matí plenes d'improvisats punts de venda (millor dit, de regal) d'aquests tipus de diaris... Com cada cop hi ha més, els repartidors han de buscar llocs estratègics per a aconseguir fer-se amb la gent. Els llocs més sol-licitats són les entrades al transport públic, i el millor moment el d’anar a la feina. D'aquesta manera arriben a grans masses i en un moment idoni per a la lectura de notícies fresques.

La veritat és que l’estratègia de distribució és agressiva… però efectiva. Aconsegueixen una gran tirada, generant d’aquesta manera uns importants ingressos publicitaris. Aquesta competència directa provoca que la major part dels periòdics de pagament estiguin començant a contraatacar. Els diaris gratuïtis defensen que no treuen lectors als convencionals, sino que creen de nous. En canvi, no passa el mateix amb l’oferta publicitària. Aquesta no ha crescut conjuntament amb aquests diaris.

Com hem dit abans, aquesta premsa no treu lectors a la convencional, sino que genera nous. Nous i diferents. Per això, orienten la informació d’una forma especial. El llenguatge és planer i concís, perquè la lectura ha de ser ràpida i ha d’arribar a tot tipus de gent. A més, s’allunyen de l’encasellament polític i potencien l’objectivitat i la independència. L’opinió i l’anàlisi profund el deixen per a la premsa de tota la vida. En contra, tracten més temes socials i més localitzats. En casos com el de Barcelona, amb un índex d’immigració tan alt, prenen un paper molt important en la normalització llingüística i la integració cultural. Sobre tot, el diari gratuït lluita per guanyar-se la credibilitat dels lectors i el respecte per part dels altres medis.

Ens podem plantejar si aquests tipus de diaris s’imposaran sobre els de pagament, però més probablement consolidaran un mitjà informatiu diferent, ja que es tracta d’un nou tipus de comunicació… i amb altres objectius. De moment, a Espanya ara per ara el 40% dels diaris consumits són gratuits. Els de tirada més important, Metro i 20 minutos...

I si us preguntessin… En quin país d’Europa creieu que ha tingut més èxit aquest tipus de premsa…? Exacte, a Espanya! Què us deia abans? Fins i tot llegim, si és gratis!