La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 03 de maig de 2006

Dubtes existencials, 3 de maig de 2006

Subsecció "Dubtes existencials" emesa el 03/05/06 a "La subitàcora de la fira de maig"



Últimament el ritme amb que trobo noves preguntes és molt més alt que el ritme amb que trobo noves respostes... Cada nou dia tinc menys idea de res, cada cop tinc més dubtes... A veure si em podeu ajudar...

Per exemple, no entenc per què als autobusos no cal portar el cinturó! Existeixen normes molt estrictes per les quals els viatgers d’un cotxe han de portar cinturó, cadires especials si són nens... i en canvi, a un autobús pot viatjar qualsevol persona tranquil-lament de peu si vol... Per què? Quina diferència hi ha?! No serà perquè els autobusos condueixin com uns angelets...

I... per què no deixen utilitzar el mòbil mentre es condueix? És a dir, em sembla bé la norma, eh... però... per què és exactament? Perquè la conversa distreu? Llavors... per què deixen parlar amb el copilot? És per tenir la mà ocupada? Llavors... per què deixen fumar o fer servir la ràdio? A més... està prohibit parlar amb el mòbil, però... escriure un missatge no?!

On pots fer tot el que vulguis mentre viatges és al tren, per suposat... però jo tinc una qüestió que fer als senyors de la RENFE... No vull preguntar-los per què ja ni els rodalies arriben d’hora, o per què no hi ha més que dos trens Barcelona – Valls al dia... no, avui el meu dubte existencial és... Quan es compraran un altre CD de música clàssica per l’amor de Déu?! La idea de posar música per ambientar els viatges és genial, però... per què sempre “La primavera” de Vivaldi?!

I parlant de viatjar... per què una persona ens cau millor quant més lluny de casa ens la trobem? Es pot tractar del company de feina al que no parles mai, o el veí que no para d’emprenyar-te per les nits, però... si te’l trobes jo què sé... al Turkmenistan... no pots contenir la teva joia!

I ara que parlem d’altres països... Per què sabem tan poques coses de Portugal? No, seriosament... penseu què sabeu d’aquest país. Està a tocar, aquí mateix, però... ens passa totalment desapercebut... Si a la pobre Miss aquella que li van preguntar sobre Rússia i es va quedar en blanc l’haguessin preguntat sobre Portugal... jo crec que ni hauria sabut de què li parlaven...

Dubtes, dubtes i més dubtes... I per acabar, finalment... el més existencial de tots els dubtes... Per què grinyolen les portes de totes las ràdios?!