La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 22 de març de 2006

Els llaaaargmetratges al cinema

Subsecció "L'anècdota" emesa el 22/03/06 a "La subitàcora de l'altre Subíes"



Què és Movierecord?!!!

Algú ho sap exactament? Tots sabem identificar la clàssica, èpica, típica i mítica musiqueta aquella de Mooovierecord que dóna benvinguda a totes les sessions de cinema, però... exactament què és? Doncs resulta que, per molt entranyable que ens resulti a tots el moment Movierecord, es tracta d’una empresa que es dedica principalment a fer nosa a tot espectador de cinema d’aquest país. Es dediquen a gestionar la publicitat dins les sales.

I és que s’ha de ser molt dropo per a arribar tard a una sessió de cinema quan es passen fins a vint minuts de “relleno” fins que comença la maleïda pel-lícula… Primer comencen amb anuncis comercials: que si segures asseguradores, que si refrescs refrescants, que si el banc taronja... I si heu anat algun cop al cinema de Les Gavarres, haureu vist una promoció del propi centre comercial… que està feta amb tant poc gust que resulta fins i tot desagradable. Et dona ganes d’agafar el cotxe i anar-te’n a sopar a qualsevol altre lloc del món.

Després et demanen silenci amb algun humiliant missatge que pot variar segons el cinema. A mi personalment em dona molta ràbia. Si molesto ja em faran callar, no cal que em tractin com a un nen de vuit mesos…

Llavors és torn de l’entranyable cançó de Movierecord, de l’espectacular animació del Dolby… i quan sembla que tot estigui a punt… trenta tràilers. Sempre hi ha un que t’explica la trama de la peli sencera, i penses: bé, aquesta ja no cal venir a veure-la, ja m’han explicat inclús el final! Però sempre hi ha un altre tràiler… que t’enganya; la peli sembla boníssima, vas a veure-la, i t’adones que els millors moments de la pel-lícula… ja estaven al tràiler. O pitjor: que els millors moments del tràiler… no estan a la pel-lícula! I sempre sempre sempre hi ha un que comença amb el típic… “Del director de El Silencio de los Corderos”, o… “Del guionista de La historia interminable“, o… “Amb una nominació als Òscars…”. Doncs aquesta pel-lícula… dolentíssima! No falla!

Quan acaben tots els tràilers, llavors toca totes aquelles amenaces legals en contra de la pirateria, que donen autèntic pavor. Et diuen que si t’enganxen enregistrant el film pots anar no sé quants anys a pressó, que es tracta d’un delicte molt greu i seriòs… i va i l’adreça de correu electrònic que surt a pantalla és, ni més ni menys que…: fundacionantipirateria @hotmail.com. Però quin tipus d’organització seriosa i defensora del dret intel-lectual… pot tenir la seva adreça oficial a hotmail? És per riure.

Així que després de tanta estona de tortura des que apaguen els llums, és tot un plaer quan per fi arriba la muntanya nevada de la Paramount Pictures, el 20 aquell de la Twentieth Century Fox, Les WB de Warner Bros, els núvols de Dreamworks, el flexo de Píxar, o el clàssic lleó de la Metro Goldwyn Mayer…

I quan acaba la peli… al carrer… literalment. Perquè des que hi ha cinemes amb múltiples sales… les portes de sortida donen directament al fred carrer per a que no et puguis colar en una altra sala quan surts de la teva… Un altre detall que personalment trobo d’un gust horrible. I ja si parlem del cinema de Les Gavarres… quan surts per la porta del cinema, et trobes de cara un descampat rocós i misteriós… que et crea la sensació d’estar en la mismíssima lluna. Mai ho heu pensat?

Així que… una idea per anar a veure cinema en condicions i fins i tot… amb glamour… és apuntar-se l’any que ve al Festival Europeu de Curtmetratge que se celebra anualment a Reus. Jo hi vaig estar aquest cap de setmana, al teatre Bartrina durant l’entrega de premis i… val la pena. I allà estava per suposat l’equip de Punt 6 Camp donant cobertura a l’event, i fins i tot lliurant algun que altre premi…

El que em va estranyar és que, sent un concurs de curts… no guanyés jo.