La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 15 de març de 2006

www.subitacora.tk

Subsecció "La web" emesa el 15/03/06 a "La subitácora del espítitu de Juanito"



Avui... una mica de cultureta, perquè... aquesta secció acostuma a parlar de les millors webs, vale, però... Què és una web? Com es fa una web? Tots tots tots ho teniu completament clar?

Hoy, en cerebricomanía, vamos a montar una página web, oye... Cogemos una computadora, le introducimos datos, y lo conectamos a Internet, joder... De esta manera, todos los ordenadores del mundo, podrán acceder a nuestros datos... ¿Te has enterado de algo? Pues yo no... Pachi coge un taladro que vamos a hacer de esta computadora una estantería de contrachapado...

Bé, be... doncs la idea és més o menys aquesta... Una web és un conjunt d’informació que habita a un ordinador, i quan connectem aquest ordinador a Internet, llavors la resta d’ordinadors del món poden accedir a aquesta informació... mitjançant una adreça.

L’adreça de la web (o el seu nom) és més important i stratègic del que sembla. Interessa que el nom sigui fàcil i prou representatiu del seu contingut, per a que la gent pugui recordar-lo d’una manera senzilla. Per exemple, punt6camp.com és un bon nom per la web d’una emissora anomenada Punt 6 Camp...

Però trobar un bon nom de web no és sempre tan senzill... senzillament perquè els noms de les webs tenen propietari. S’ha donat molts cops que multimilionàries multinacionals no han pogut posar el seu propi nom a la seva pròpia web perquè abans algun llest ja havia adquirit els drets d’aquell nom.

I us estareu preguntant: A qui es compren els noms de les webs? A qui pertanyen abans d’adquirir-los? Doncs depèn. Depenent del sufix en què acabi (.com, .org, .edu), un nom pot pertànyer originàriament a una organització a una altra.

A més, cada país té un sufix per a ell mateix, i en conseqüència tota una família de noms de web que acaben en aquell sufix. Per exemple, el sufix d’Espanya seria .es, i el de Catalunya .cat (recentment estrenat, per cert). Cada país individualment administra, gestiona, ven... els seus noms de web d’una manera diferent. S’ha de dir, per exemple, que els noms de web .es són difícilment accessibles.

Però Internet està ple de coses curioses. A l’Oceania, perdut en ple oceà Atlàntic, hi ha un arxipièlag de tres illes i mil habitants que políticament constitueix un petit estat independent. En conseqüència, disposa d’un sufix per a ell sol. El país es diu Tokelau i el sufix és el .tk. Però com us imaginareu, en aquest país hi ha moooltes més palmeres que accessos a Internet, per això en realitat els sobren un munt de noms de web.

I què han decidit fer amb ells? Doncs regalar-los! Disposar d’un nom de web acabat en .tk és tan senzill com sol-licitar-ho en www.dot.tk i tenir la sort que estigui lliure. Així que si ets propietari d’una pàgina web que té un nom difícil d’enrecordar, podeu fer-la accessible amb un nou nom gratuït acabat en .tk.

I on vull arribar a parar amb tot això? Doncs a que a partir d’ara la web de La Subitàcora serà també accessible des de la seva nova adreça més fàcil i tropical www.subitacora.tk...

Oye Patxi, coge una broca más grande que este disco duro está muy duro y no se deja recarchutar, oye…