La Subitàcora (migrando a CIBERBLOG) (el blog radiofònic)

Dimecres, 04 de gener de 2006

La pitjor plaga

Subsecció "La reflexió" emesa el 04/01/06



Fa uns quants caps de setmana vaig decidir que hipermercat + sopar + cinema seria la solució perfecta per combatre l’avorriment.

Jo en aquell moment em trobava a Barcelona. Em va fer mandra agafar el metro, i vaig tenir la genial idea d’agafar el cotxe. I a partir d’aquell moment:

- 40 minuts en una agònica cua per entrar a l’hipermercat ple de gent i soroll
- ficar-se a la pel-lícula era impossible per culpa de les rialles i les crispetes
- La cua del restaurant de “comida ràpida i basura” es va quedar en només això: “comida basura”
- Al pàrking, vam estar 10 minuts buscant el nostre cotxe d’entre aproximadament un milió

Dintre meu va aflorar un autèntic odi per la humanitat. Som una autèntica plaga.

A Catalunya la densitat demogràfica és moderada, diuen. Però a l’Àfrica, a la Índia, a la Xina o al Japó… la massificació de gent és poc menys que alarmant. Així que després es produeixen immigracions en avalantxa, rebelions dels pobles que passen fam, crisis per mancança de recursos…

No hi cabem. Sobra gent.

Seria moral limitar la demografia mundial controlant la nostra natalitat? A la Xina ja es fa. Sense treure a cada persona el dret de tenir fills, limiten el número d’aquests a 1 per parella. No dic que els problemes del planeta siguin culpa de l’excés de població, però sí penso que la majoria d’ells es solucionarien si fòssim menys.

Si aquesta llei s’apliqués a tot el planeta, en cinc generacions (uns cent anys), la població mundial s’hauria dividit a la meitat cinc cops, i passaria de sis mil milions a menys de dos cents milions. Potser limitar l’èxit evolutiu de l’espècie afavoriria l’exit evolutiu de la societat.

De totes maneres, evidentment estaríem parlant de ciència ficció, ja que no és fàcil renunciar a una llibertat com la de tenir els fills que cadascú vulgui. De moment, em conformo amb que tota la gent del planeta pugui al menys menjar… i amb trobar un lloc per passar els dissabtes… una mica més tranquil.