Benvingut al primer blog radiofònic en català, el primer quadern de bitàcores que parla per ell sol. S’anomena La Subitàcora i s’emet cada dimecres a les 12:30 en Punt 6 Camp Més
L'equip que fa possible aquesta cosa
Dimecres, 04 de gener de 2006
Subsecció "L'anècdota" emesa el 04/01/06

Si us preguntessin per què els cohets de la NASA són així de grans i no més ni tampoc menys... què dirieu?
Probablement us vindrien al cap explicacions mecàniques, electròniques, econòmiques, ecològiques, astrofísiques… o fins i tot l’atribuirieu a l’atzar, però… el que no dirieu mai és que el seu tamany està íntimament relacionat amb… el del cul d’un cavall.
I encara que no ho sembli, això té la seva explicació racional. Llunyana… però lògica:
Fa dos mil anys l’Imperi Romà va desenvolupar la primera infrastructura viària de tota Europa, amb camins on haurien de circular carretes impulsades per dos animals treballant en paral-lel. Per això, van escollir l’amplada necessària per a què capiguessin justament dos culs de cavall.
Les següents civilitzacions van continuar fabricant vehicles de la mateixa amplada per por de que les rodes es trenquessin si no s’amoldaven a les roderes deixades per les carretes romanes.
Va arribar la tecnologia i amb ella els tranvies i el ferrocarril. A Anglaterra els tamanys tant d’un com l’altre es van basar un altre cop en… (adivineu?!) les plantilles i eines utilitzades per fabricar els antics carruatges.
Per altra banda, els solid rocket boosters són aquells cohets que fan despegar les astronaus americanes i posteriorment es separen i cauen. Encara que els enlairen al centre espacial de Houston, són fabricats en factories de Utah.
El transport dels cohets es porta a terme en trens de mercaderies que, per a més dificultat, han d’atravessar un sistema muntanyós per dins d’un túnel poc més ample que la pròpia via.
Per això els científics van haver de dissenyar aquests cohets amb l’ample d’una via de tren. I la xarxa ferroviària americana, és clar, va ser construïda per anglesos expatriats que, com no, van imitar exactament els dissenys dels ferrocarrils del seu país.
Això és el que, finalment, ens porta a que els solid rocket boosters de la NASA medeixen exactament quatre peus i vuit pulgades perquè aquest és justament l’ample de dos culs de cavall…
Meidei, meidei… tenim un problema…